domingo, 2 de enero de 2011

EL CAS ERÒTIC DEL SARDANISTA DEL MATAGALLS

EStimats lectors,

un cas preocupant m'ha fet deixar el meu estat letàrgic post-campanades i tornar a la feina..  és aquest:

"Els paisatges alimenten l'ànima i provablement, ens estalvien fàrmacs.
 A començaments d'aquesta tardor passada vaig pujar el Matagalls.. quins colors, quines vistes i quin fred, i quin entrepà de pernil em vaig menjar quan vaig arribar a dalt...
Tenim un país extraordinari, coneix l'Empordanet o el Collsacabra?... "estimo aquesta terra..."
A aquest nostre país, hi hagué un temps en que la sardana era el "ball de moda". A més, era l'oportunitat de poder festejar o, fins i tot, tocar la mà d'alguna fadrina!
Els temps han canviat. Tanmateix, aquesta dansa encara batega (tot i que feblement) a molts punts del nostre territori. Què li sembla si un dia (més cap a la primavera) ve a alguna ballada en què toquem..(..)
Estimada Missis Flipy, aquest barretinaire del meu cor toca en una cobla, li puc proposar una cita col·lectiva, els vaig tocant l'instrument a tots, aviam qui sona millor. Com fruiré, vestida de pagesa, com una bona fadrina, festejant-los la festa a tots!
Un petó, bonica o més ben dit, xamosa. .."
(La noia de Begur)

Estimada noia de Begur,

per qui ho sap veure bé no hi ha dansa més eròtica que la sardana. Allí tot és tocar instruments i abatre pits, malucs, anques i entrecuixos masculins, sota robes folgades que s'adapten escaients a les tensions de la carn. Però una societat com la nostra que tracta el sexe com una tensió banal i estressant no sap veure la bellesa del repicar dels òrgans sardanils. Tu ets diferent.
Al barretinarie del teu cor li auguro un bon flabiol amb què alimentar la teva angelical disposició. Jo, de tu, però, no faria  la cita col.lectiva... Millor fes-la individual.
I si en lloc del flabiol toca el tamborí, doncs sempre pots canviar d'instrument, que la cobla és molt nodrida.
Amunt els braços, amunt els pits estimada.
Desitjant-te una bona peça, de tot cor.


Miss Flipy


2 comentarios:

  1. Estimada begurenca i respectable Miss Flipy,

    Sóc feliç que hàgiu plantejat aquest focus d’erotisme tan nostrat com són els aplecs i les ballades de sardanes. Sincerament, jo n’he esdevingut un franc escopòfil, atès que ja fa anys que no puc evitar d’acudir-hi com l’ós a la mel per, immediatament, imaginar-me nus tots els dansaires, ja siguin mascles o femelles.

    Em situo a primera línia i busco els balladors i les balladores que marquen les carns premudes més agosarades. Sempre hi ha algun escot al límit, un botó mal cosit, una samarreta encongida, un culet faceciós i desbridat de tangues engavanyadores, o un jovenet musculat que porta un parell de codonys a cada bíceps... Tot just el flabiol i el tamborí enfilen les primeres notes, pam! Una mena de tret de sortida mental m’aboca a despullar els i les presents, i començo a boquejar i a salivar amb delit (per dissimular em fico un caramel de cafè amb llet a la boca) i a trempar cosa de no dir (i també per trampejar l’embalum fora mida que marco a l’entrecuix ara em tapo el paquetàs amb el diari “Ara”. Abans ho feia amb l’Avui o amb el Catalunya Cristiana).

    En fi, quan arriba el moment de saltar, aquells innúmers pits i panxes i fal·lus i testicles i apèndixs i carnadures diverses, normalment aparellats, esdevenen la dansa orgiàstica més bella de totes les danses sensuals que es fan i es desfan, i jo em retrobo amb la summa felicitat de l’orgasme. És llavors quan ve la meva filla, em renya i em diu: “pare, no us portaré més a sardanes, us heu tornat a pixar”. I jo que li faig: “ai, filleta meva, no m’ho traguessis pas, això: si veure ballar sardanes cada diumenge és l’única joia setmanal que tinc”. I és que un home, a la meva edat, noranta-tres, vidu des de fa sis anys, també té dret a esbargir-se una miqueta i a sentir-se viu... ¿O no, Miss Flipy?

    Espero, estimada begurenca i respectable Miss Flipy, que el meu testimoni us serveixi per animar-vos a gaudir de la sardana tant com jo n’he gaudit des que era jove, acoblant-vos amb cobla i balladors, fins i tot en ballades revesses.

    Visca!

    En Guifré, el sardanista pilós

    ResponderEliminar
  2. Miss Flipy,

    Us prego que elimineu tres dels quatre comentaris precedents. No cal entendre-hi massa d'informàtica per veure que, com que no apareixia a la vista, em vaig pensar que no s'havia publicat cap dels quatre.

    Molt agraït,

    Guifré, el sardanista pilós

    Resulta

    ResponderEliminar

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.