"Estimada missis Flipy,
Escric per demanar-li consell. (...)
Em sento molt desanimada, fins al punt que he pensat de deixar estar tots els meus somnis i il.lusions i tirar a la brossa (metafòrica) el treball de tants anys, perquè malgrat els meus esforços no me'n surto ni penso ja que me'n surti, cosa que em té l'autoestima per terra.
Li ho explico i així ho entendrà.
Tinc, en l'actualitat, 32 anys . Des que anava a la universitat , d'això ja fa més de 12anys, que vaig amunt i avall enviant els meus poemes a concursos, editors, revistes. També he anat a congressos i conferències aquí i allà, per tal de poder entrar en algun tipus de cercle, i si bé ho he aconseguit parcialment, el cercle no m'ha servit per altra cosa que per ofegar-me.
He vist, a més, com el fet de ser dona i lligar-te o posar calent o fins i tot cardar amb algun dels nababs que corren pels events és sinònim, gairebé segur, de sortir de seguida a la plana de diaris, a la ràdio o a algun programa de segona línia televisiva. O el que és millor de guanyar un premi literari. (..) Anant per aquet camí, n'he vist prosperar a moltes, mentre jo em quedava com un gos a la cuneta. I això que moltes escrivinen amb el cul. En fi que veig que el treball no m'ha servit per a res. I com que ni sóc lesbiana, ni sóc massa desitjable per als homes,ho tinc negre ni que volgués vendre'm.
Els homes, estimada Missis Flipy, continuen dominant el cotarro i donant les prevendes i absolucions. Si almenys fos lesbiana...."
( reproducció d'un fragment de la carta enviada per Cecília E.H de Juià)
Estimada Ceci,
La vida és molt curta per a tanta tonteria. He llegit la teva carta i els teus poemes, estimada i t'encoratjo a que com Aznar amb el català, usis la poesia en la intimitat. Éssent dona, escrivint així, i sense ser ni morbosa, ni atractiva, ni tenir tan sols iman per captar converses o interessar poderosos, no arribaràs mai a bon port. Escriu per a tu i passa d'aquest món literari. Si almenys fossis lesbiana! En fi:
És que fins i tot ni que escrivissis molt bé ho tindries fatal amb aquestes carasterístiques, estimada.
No és res personal del món contra tu, això que et passa: és que el món va així.
Pensa, per a consolar-te, que dintre de mil anys potser ni tan sols es recordaran de Sant Joan de la Creu ( de fet ara després de 800 ja ni es recorden del capellà de Bolquera).
I cuina pastissos o vés al gimnàs, o tingues fills o busca't una colla de cap de setmana.
En fi
amb els meus millor desitjos..
nananána nananána nananá
Estimades Miss Flipy i Cessi, sento dir-vos que jo també només puc usar la poesia en la intimitat. I me l'haig de ficar ben endins, la poesia, fins que la cirereta se'm queda de pastís, ben gustosa i a punt de neu. Malauradament, els nababs revingudets dels que parleu i els que verdegen per baix només volen una dona de fer feines poètiques que els planxi i els cusi els escrits. Haig de dir-vos que aquests braguetes d'avui dia només saben fer capulletes i han sortit tots de mals semenaris. Han après l'art de timar al llit (no el d'Ovidi) i són de jaculatòria precoç. En resum, no tenen "modos" i no saben com menjar-se un plat de bona calentura. Jo, en canvi, què donaria per un bomber de bona fusta que m'apagués el foc entre llençols?!
ResponderEliminarDesprés, si entrem en matèria, de mals menjadors n'hi ha a totes les cases. Què dir dels de la lliga del bon rot, els que fan discursos sobre poesia a l'institut de d'estupris catalans i se la calenten entre les barres dels seus radiadors? És per això que quan parlen els surt una veu d'hivernacle i la tenen tan pansida que sembla que vinguin d'Ultramort. Deu ser per les excursions ("d'excursus", ésclar) d'esperit (isme) que fan amb Carner, Foix i Riba, els seus companys de llit pòstum. Què donarien ells per aconseguir el darrer crit del mestre i poder-se anotar un tanto o un gol de penalti al marge i a peu de pàgina quan surten fotografiats en una ocasió alta i benplantada a la revista de serradors? Tot sigui per pegar-se el gust d'una llet(e)rada per Catalunya, Cap i Cul de tots nosaltres. Quin menú, quan només hi ha males cues! Bé, me'n vaig a la peixateria (allà hi ha millor gènero).
Us desitjo amicalment que us compreu unes bones "darracades", lluen més. I tal com diria el monjo inèdit nudista que ja va estrenar-se per tots nosaltres medievalment enllà; amén i amin, si poden.
Diví, PLaerdemavida, Diví...
ResponderEliminarCom es nota que véns de sortir-te d'un cas "Tirant"..i que a tu no et pot ni una lletrada ni un institut d'estrupicis catalans!
Ni tan sols un carallot timador..
Als teus peus
Miss Flipy
Caic rendida al plaer de ma vida ...
ResponderEliminarGràcies Miss Flipy!