tota jo torno a bategar i encara que és ple hivern sento neguit de primavera, però llegint el seu bloc el meu cor s'omple de malastrugances i penso només en cinturons de castedat per a l'ànima i cèrcols de neu per a ofegar el desig. Però així i tot, batego. I tant que batego... M'agrada aquest home que he conegut i em torno una adolescent somiadora que somriu sola pel carrer o es queda badant sense mirar davant d'una parada, tot recordant paraules que ell m'ha dit. El trobo tan masculí i fort... però tinc por de topar amb una d'aquestes bèsties que omplen les entrades d'aquest blog, i d'aquest món, segons intueixo i he , per desgràcia, viscut... ¿com puc fer-ho per no topar-hi? ¿Com puc fer-ho per adonar-me que no és un d'ells?
Glateixo entre el desig i la por...
Maria Magdalena Proust"
Estimada i tendra Magdalena:
Hi ha esperits per als quals ni les topades més cruels, ni les ferides més esparverants són suficient recordatori, o un fre prou potent per impedir l'ànima que voli juntament amb la carn en la consecució dels més grans delits que per a l'home es tenen damunt de la terra.
Tu ets un d'aquests esperits que sempre hi tornen. La teva ànima té capacitat de fetge, en la restauració i en la recuperació.
Deixant de banda això, és molt difícil detectar el que tu em preguntes, però així i tot et donaré un parell de línies que et poden permetre d'esbrinar-ho. Aquestes directrius no tenen gènere i són aplicables a homes i a dones.
La primera és si veus que ell omple totes les seves necessitats i es comporta com un home perfecte. No hi ha idea més humana i imperfecta que la perfecció. I és aquí on pots adonar-te'n que està fent un paper per tal d'aconseguir-te. Si no tens cap queixa i et sembla tot massa meravellós per ser veritat, pensa que no és sort, sinó gat amagat. Busca-li la lludriguera.
L'altra premissa té a veure amb el fet que et desconcerti. Que hi hagi coses que no entenguis del seu comportament, que busquis explicar-te, i que no trobis resposta. Aquest és un molt mal senyal.
També seria interessant que poguessis accedir al seu passat afectiu, doncs tots ells deixen rastre. Si no pots desconfia novament. Són molt hàbils a desdibuixar el seu passat.
Aquestes en són algunes pinzellades.
Més enllà d'aquestes precaucions, gaudeix d'aquesta nova sorpresa que t'ha dut la vida. I deixa't sucar.
Espero haver-te ajuda't, estimada Magdalena Proustiana.. ah el passat el passat...!!
Sempre Teva
Missis Flipy
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.