Missis Flipy Connection: EL CAS DE L'ARTISTA TAN ESTUPENDU.

Ja l'he caçat!

Reprodueixo un fragment de la carta de Renata de Matadepera.

" tenia vint anys i ell en tenia 59, quan me'n vaig enamorar. Era un artista tan estupendu! Em tractava amb una tendresa tan gran, amb tant d'afecte, Missis Flipy. I mira que hi havia tantes noies joves que esperaven ser mirades per ell, que em va mirar a mi i només a mi, i no sé què em va passar mentre em parlava d'aquella manera i m'acaronava d'aquella altra, que vaig perdre el món de vista i ho vaig deixar tot per anar-me'n a viure amb ell. Vaig deixar la meva carrera de traductora i em vaig posar a fer música (Ell és un gran músic, el més gran) i a escriure llibres de música per semblar-me més a ell, i va ser quan li vaig dir, perquè ho vaig sentir, que volia un fill seu, i això que mai havia tingut cap desig de maternitat. Li ho vaig dir completament transmudada.Ell, però, em va dir que totes les dones volien un fill seu i que si em pensava que si hagués volgut un fill no el tindria ja. Ho va dir amb menyspreu, i aquesta contesta em va desorientar molt i em va fer sentir petita com una de les formigues que sempre pujaven del pis de baix. I des de llavors mai va ser el mateix. Va ser menys. Va ser diferent i menys. L'acompanyava com abans a les seves actuacions, i veia com arreu apareixien dones joves que se li mig oferien a cada racó. Ell coquetejava amb totes. I no sé si més. Però era tanta la meva fascinació, gelosia i inseguretat que vaig decidir posar terra pel mig, per serenar.me.

Me'n vaig anar a passar un any a Estocolm, en un projecte de granja orgànica.. Quan vaig tornar ell ja era amb una altra, més jove que jo. Una flautista que tenia els vint anys que jo havia tingut quan el vaig conèixer. Molt guapa. Més guapa que jo. Ell no m'havia ni esperat. com si no m'ho valgués. Això me va enfonsar i m'ha dut a una mena de depressió eufòrica, en la qual jo estic sempre molt activa, neguitosa i a punt de caure en picat...ell des d'aleshores no m'ha fet cas com a dona, però com a amic és meravellós amb mi i amb totes els dones que ha tingut que ens reunim i.."

Estimada Renata, ( encara que hauria de celebrar el teu nom i dir-te renascuda, per abandonada) ell no n'és, de meravellós i de seguida ho veuràs. Per començar et diré estimada jove meva, inexperta i ambiciosa de Matadepera, que has caigut a la trampa que ell et va preparar. Una trampa tendra, delicada, aparentment intimíssima... Perquè no era exactament per tu que la preparava, sinó per un entorn, talment un caçador de conills en un rocle del bosc, disposa les seves trampes, per després tornar-hi a arreplegar els guanys.
Aquest artista teu és el típic cas del madur triomfador que a través del poder que li atorga la fama aconseguida pel seu art ( en aquest cas l'excelsa música), aprofita per mercadejar amb el gruix de groupies alelades o fans eufòriques, que imitant les sèries televisives i els instantànies patètiques i beatlèliques del passat segle vint, fa creure a la groupie triada que ha tingut la sort del segle de caure a les xarxes del vell i atrotinat galant. De manera que la jove, com hipnotitzada, no veu el vell que vol fer-se-la, sinó el mite de la cançó que la tria.

Ai Renata, la innocent, i l'ambiciosa; la dona per les venes de la qual hi corren les consignes antigues del matriarcat paternalista, per a les quals la dona aconsegueix la seva pròpia ambició acoblant-se carnalment amb l'home que ja té el seu camí folrat d'èxits i de guanys. Et donaré un consell Renatona, a tu i a totes les qui com tu esperen trobar un artista o un ric home que les faci famoses o riques o les dues coses a la vegada; si el triat en qüestió no és el Bruce Spreengteen o el Briatore o el president de la República de França i és un poca pena, caldrà que feu el següent: sense perdre tel temps en ensomnis ridículs, despulleu-lo de les seves màscares socials, i de les vestimentes amb què se us apareix i l'imagineu amb la roba d'un paleta, pugeu-lo en una andana imaginativa i coroneu-lo amb el típic mocador de quadres anusat al cap i l'ampolla de cervesa bavejada als peus, a tall de ceptre.Notareu de seguida com se l'endú la gravetat cap avall. La prova del paleta és infalible!

La prova infalible del paleta.

I és que homes com aquest no són meravellosos, sinó que usen la meravella de la banalitat social per caçar ingènues somiadores, un pèl beneitones i ambicioses com ara tu. I es permeten el luxe, aquestos tancs de mediocritat, egotisme i lletgesa; d'engegar éssers que els solen donar deu voltes. Fins i tot alguns, després de menysprear dones per les quals haurien de donar gràcies tota la vida d'haver tingut; les conserven a la seva vora, per anar engreixant la seva autoestima malaltissa, que els creix com porc en un corral de bestiar.

Estimada, que no ho veus? Deixa ja la música, deixa la secta de les ex d'aquest pirat, torna a les teves traduccions i oblida aquest petit tirà sense cap altra grandesa que la seva fama local.
Tu vals infinitament més.