EL CAS DE LA VALLFOGONENCA I EL DESCONEGUT DEL XAT

M'escriu Clara de Vallfogona de Riucorb

"--l'he conegut en un xat. Sembla molt tendre i molt comprensiu. M'espera sempre a que entri. I me n'estic enamorant. El meu home no en sap res d'això, però ja sap Missis Flipy l'avorrida que arriba a ser la vida sexual del matrimoni, quan ja es porten anys. Excepte petites ocasions, com a revifaments, és mortalment avorrida.. L'home del xat que duu el nick de "Jeanpaulbelmondo", em fa glatir.. a més em posa coses picants, com per exemple quan em pregunta de quin color porto la roba interior... però ahir una altra dona me'n va malparlar.. ens devia haver espiat i em va parlar per un privat.  Estic segura que és per gelos o per enveja... Jo només l'he vist en foto, però"

Estimada Vallfogonenca de Riucorb, patria de l'excels rector de Vallfogona, el qual, de ser viu, segur que ja hauria fet uns versos conyons d'aquesta situació tòrrida que estàs llegint, més que vivint. Estimadíssima, primer dir-te que és millor que el color de la roba interior mai sigui blanc, si no és que és de tul transparent o bé de puntetes. Millor que el blanc acompanyi sense ser l'actor principal d'escena. La imaginació eròtica guanya molt amb colors més vius com rojos o fins i tot esbergínies i negres cabareters. També amb colors de pin up, com carbassetes o roses xiclets que excita la imaginació d'ensomnis adolescents masculins. Tens molta sort que un anònim escrivent assegut en alguna quadrícula d'una casa vés a saber on ( t'has oblidat de dir-me si el futur amant o amant futur viu prop o lluny de tu), s'entretingui imaginant-te en la imaginació imaginada i fent-te sentir aquestos calfreds de la carn quan s'estremeix delida pel pensament de la possibilitat.

Més enllà d'això, Clara meva, esposa -segons em dius-no sé si també mare; si una dona del xat a qui ni li vas ni li´véns et diu això, és perquè el teu enamorat príap, alguna n'hi deu haver feta, potser qui sap si escalfant-la abans que a tu, i papallonejant envers d'altres abans d'haver complert amb el deute que té tot escalfador. Qui sap si un cop aconseguit el guany, traient-se la màscara de sant jordi i esdevenit porquerol.  No crec, en cap circumstància, que sigui ni por ni enveja, I t'he de renyar. I molt. La teva consciència poc corporativista i desconfiadora, que la llarga tradició patriarcal ens ha ensenyat a cops de llengua materna ( a les dones), és nefasta i no ens ajuda per a res. El fet que de petites no ens facin fer grupuscles per a jugar a jocs, ens aïlla, restant-nos força. Hem de confiar en nosaltres.

Un altre consell, si et decideixes a fer víking al teu marit, abans queda amb ell en algun lloc on el puguis veure de lluny, que havent-se posat de nick JeanPaulBelmondo, és d'esperar que sigui lletjot, I molts i moltes enganyen amb fotos que són de fa anys o bé que són d'altres que tenen l'encís que a ells els falta. Si no et volgués veure hauríem de pensar que ja és massa vell per trampejar l'escena. 

Dit tot això, Clara, i abans que te'm tornis fosca, desitjar-te que aquest ésser amb el qual vols íntimament acoblar-te, et porti pingües guanys a l'esperit i sàpiga retirar-se sense deixar la teva ànima ni la teva entranya engavanyada.

Atentament

Missis flipy