" El CAS DE LA PORTA MAL TANCADA"

Llegeixo la carta que m'envia Rosalia de Torredembarra on diu el següent:

"Ahir, mentre caminava pel carrer em vaig trobar amb la meua veïna, la que fa menys d'un any duia punts sobre la cella i un trep al front que li havia fet la seva parella. Em vaig fixar que encara se li notava l'esgarrap i que li havia quedat la pell tacada i fosca. Ella s'havia engreixat, la veia menys lleugera, més envellida... LLavors m'havia dit que a la seva parella l'havia denunciada. Tenia fins i tot ordre d'allunyament. Així que li vaig preguntar com havia acabat tot..., feia dies que no parlàvem. Ella em va dir que bé, que ja tornaven a viure junts. Em va dir, fins i tot, que el cop no li havia fet ell sinó una porta maltancada... No podia creure'm el que estava escoltat, Miss Flipy..."

La sofrida princeseta que totes duem al caparró. 

Estimada Rosalia,
és tant l'horror que sent la dona maltractada que abans que acceptar que està en mans d'un maltractador prefereix creure que el cop que li va obrir el crani i la cella, era a causa d'una porta mal tancada. És molt dur haver d'admetre que l'home ( o dona en cas contrari) de qui ens vam enamorar o a qui vam estimar és un detritus de la humanitat. Moltes dones prefereixen fins i tot la possibilitat de morir a mans d'ell en un futur, que no pas haver d'admetre-ho, del seu príncep blau. Poques tenen el valor suficient com per mirar-lo a la cara i si cal escupir-li.
No hi ha altra explicació
Rep una forta abraçada, amiga.

Sempre teva
Missis Flypi

"EL CAS DE LA DONA QUE HAVIA VISCUT 22 ANYS SOLA"

Ens vam casar fa dos anys i escaig...

"A veure si m'ho expliqueu això: després de viure 22 anys sola, ensopego amb un britànic que m'ho sap vendre tot tant bé, que em dic a mi mateixa (plena de dubtes, ésclar): ostres, ja et tocava!!!

I una m... hem viscut tres anys i mig junts,... cosa a la qual vaig accedir -burra de mi!- perquè jo volia un assenyat apart together, i més a aquestes alçades. Ens vam casar fa dos anys i escaig, i jo me'n vaig anar a finals de setembre perquè -mai millor dit- parlavem dos idiomes diferents. Me'n vaig anar jo i em penso que ho vaig fer per sobreviure... però, jo resulta que encara no me'l puc treure del cor tot i que la raó em diu: quina sort que has fet de no allargar-ho més...
I ell em diu que ja m'ha deixat d'estimar. És la natura que és idiota, o som nosaltres que no tenim el cap prou ben amoblat? Què me'n dius Missis Flipy de tot plegat? "

Aimia

Estimada,

    Que la natura és idiota, Aimia meva, sembla un fet cada cop més demostrat, sobretot quan recordem que l'home és fill de la natura, i per tant idiota de procedència. ( Dit això, malgrat l'opinió del nostre bon amic que n'està en contra).

  Però anem per matèria: el teu cas no és gens usual.

  El més normal és que l'abandonat quedi donant voltes al cap, fins que la força de l'impuls decreix i llavors ja dóna voltes a l'oblit.. però que et doni voltes al cor, benvolguda, ho trobo realment fascinant. És un cas màgic. Veuràs:

   Alguns homes són aixi d'insidiosos i quan ja se'ls ha fet fora de la vida de la dona que estimen, quan ja l'han odiat, matat i enterrat en el record, i ells ( i la seva cueta)han endegat una nova vida, envien una de les seves fantasmes a rondar el cor de la dona que els va trair i deixar. Per així reternir-la immobilitzada en un no-temps fins que el gel del moment la crema i ella creu que aquella escalfor és amor, quan és màgia negra.  És la seva venjança. Però anem a la cosa pràctica!



... quan és màgia negra...



  Per desfer aquest nus has de banyar-te en aigua amb sal i vinagre de poma tres vegades a la setmana. Si no et fa prou efecte posa't davant de mirall i comença a insultar-lo com si realment fos ell, no t'estalviïs paraulotes ni cares lletges i pensa en tots els somnis que et va aixafar, veuràs  que -quan més grosses les diguis-  la imatge del fantasma es projecta en l'espill...i després desapareix.

Et.. le Voilà!

Sempre teva

Missis Flipy

EL CAS DEL MISTERI DE L'ENAMORAMENT.

M'envia Mel de Palamós aquesta torbadora pregunta:

"Per què de vegades ens enamorem de qui ens enamorem? "

Dones esperant, amb por i sorpresa, la revelació del misteri...

Estimada Mel,

En una sola pregunta has posat gairebé tot el misteri de la creació. Però com que no sóc científica ( tot just vaig estudiar una assignatura anomenada ciencias naturales a l'època llunyana de la dictadura),  pas poc que et podré contestar amb propietat empírica. Tanmateix assajarem de trobar amb la llengua semblances que ens acostin als laterals que envolten el misteri del GRAN FORAT!
  És evident pel que intueixo que amb el cervell i la raó, rarament t'haguessis acostat a la major part dels homes que t'han enamorat.. això em diuen la major part de dones consultades que se sinceren amb mi, en quatre ratlles escrites de pressa entre l'escola dels nens, nar a ajudar a la iaia o fer-se càrrec de la vida domèstica. Ben poques estan contentes cor dedins de l'elecció que van fer guiades pel seu enamorament. ( el mateix fóra aplicable per als homes)

Però.. no sabem quins són els designis o plans misteriosos de la natura, per reproduir-nos, només sentim unes forces que no podem negar ni evitar i, presoners d'aquesta innegable i fatídica inèrcia, ens aboquem les unes a matrimonis, les altres a parelles, les altres a relacions passionals,..i així en un llarg mostrari. I d'aquesta tria continua creixent i creixent la humanitat.

El que sí podem ja afirmar, sense temor d'equivocar-nos, és que la natura és idiota. No és sàvia ni molt menys, juntant el que ajunta i separant el que separa. Poques vegades l'elecció natural i l'home que ha estat triat sense voluntat, passat el temps i passada la fal·lera, hi estan d'acord.

L'impuls amorós actuant en dos equins, somera i cavall, segons aparences.

Bé.. Espero haver-te contestat una mica, estimada.
Si la resposta no et plau, et commino a comprar-te unes gambetes de Palamós i menjar-te-les xuclant el cap amb fruïció i deixant, per a la fi, la cua.

Sempre teva

Missis Flipy

EL CAS DE L'ENIGMA DELS CAPULLOS

Missis Flipy, tinc una pregunta fonamental, que m'agradaria que m'ajudés a resoldre: per què les dones sempre s'encaparren amb els més capullos? Gràcies d'antuvi.

Ed.

Misteriós i entranyable Míster Ed.,

¿S'ha preguntat mai d'on prové aquesta bonica expresió col.loquial i ja tan nostrada "capullo?.

He fet unes petites indagacions diccionarials.

L'imperial capullo que, amb tant de gust la llengua catalana ha fet seu, prové de l'embolcall del cuc, allò que es desestimarà en un futur i que no servirà ja més que per a matèria orgànica. És perxò que interpreto que dir " el més capullos", no és ja ni dir , homes cucs, o sigui, aquells que no arriben a fer el vol ( que  no a fer la papallona), o per dir-ho en terminologia sexològica:  projectes d'home interruptus,  i encara per fer-ho més entenedor i dient-ho a la manera mecànica:  homes en marxa enrere, cap al simi ( recorrent a la biologia)..

No, no el que vol dir vostè és que són allò que no serveix, detritus, matèria orgànica en descomposició.

Que per què les dones ens encaparrem amb ells??

Gran pregunta, Mr. Ed. Gran Pregunta!

Sí, també hi he pensat: ja sap vostè que les relacions matrimonials a la llarga, ( això les més sortoses), o a la més curta, (aquestes les més), són francament avorrides. Això em diuen les dones en les cartes que en rebo, on m'expliquen com es mig marceixen a la llar matrimonial, encara que s'hagin alliberat i ara també treballin fora de casa. No tenen il.lusió. Tot i que algunes afortunades no estiguin casades amb capullos!

En canvi els "capullos" proporcionen una vida més animada, amb pujades i baixades i canvis i girs inesperats, que dóna a la muller la sensació que no està enterrada de per vida ( tal i com sent, segons m'expliquen, en alguns trams del seu matrimoni).

No és pas problema dels homes, sinó de la institució social.

Ara bé.

Canviar la institució social, és com voler traslladar pedra per pedra el Vaticà a Taítí. ( Que per cert amb tanta calor ¿ com serien els hàbits?)

I ja sap.. No sempre vol dir el que vol dir fer el papallona.

Sempre seva

Capullo de bona família en acció.

Missis Flipy

EL CAS DE L'HOME DEL XAT QUE NO VOLIA SER INFIDEL

"Me té farta, farta, Missis Flipy.. Se passa tot lo puto dia xatejant amb mi, llençant-me pulles i fotent-me calenta, i calentant-se ell, en definitiva. I clar, després me diu que ell és fidel!! I jo me pregunto: què trons és ser fidel?¿Ser fidel és no fotre un polvo i passar-se tot el dia parlant, somiant ,escalfant i pensant en una altra?? I nar-me dient que està enamorat de mi i que bli i que bla i que ell mai ha anat amb cap d'altra dona, que només han sigut ruqueries el que ha tingut, res sèrio ni fixe... Quin restret morbós! I així anem perdent el temps, Missis, que si no fos perquè ara no en tinc cap altre en vista que em faci una mica el pes, ja l'hagués engegat a can pistraus o a fregir mones ( Pobres mones).. N'estic tan farta! ¿És que no puc trobar un maleït home normal?"

Patrícia de Deltebre

Estimada Deltebrenca,

Ja creix l'arròs per Deltebre? Beneït arròs que mai falla.

Però anant al peliagut cas, ai Patrícia!, molts homes són així, fantasiegen amb possibles i sucoses ( en sentit ben vaginal, aquest sucoses) infidelitats, es passen a la millor set anys o vint de la seva vida pensant en una altra dona, enamorats, o calents o obsedits o distrets, però li claven a la dona legal!

D'altres usen aquestos arguments per fer confiar a la propera parella sexual, sense haver de tenir després responsabilitats, eludint obligacions i, el que és més bo, carregant de culpes a la parella lliure, que és qui de fet no en té cap de responsabilitat ni de culpa.

Si a aquest marro cultural i patriarcal li sumem l'arquetipus de la dona que roba marits ( més d'una ja t'ho asseguro estaria encantada que li robessin!!).. ets la perdedora abans de començar a jugar senyoreta de les terres del Sud.

Busca-te'n un altre, que aquest sembla un cagamandúrries que passa el temps, i recorda: tot home casat és un perill per a les dones que ha estat retirat de la via pública.

I vés a airejar-te amb mestrals i altres vents de la teva terra riuenca i muntanyosa que te convé desestressar el fetge.



Home casat, retirat de la via pública, i que no vol ser infidel, parlant sense més intencions que comunicar-se, a la barra del bar d'un tren .



Sempre teva

Missis Flipy

EL CAS DE LA TAXISTA DE SABADELL I EL BAR DE TAPES

" (...)al meu marit el vai deixa perque era un patxot. No fotia res i havia de mantenir-lo jo. Així que aprofitant que s'acabava el contracte de lloguer del pis me'n vaig tornar a casa de ma mare. I com qui no vol la cosa, volent la, ens vam deixar estar.Yo ara faig de taxista, ja li he dit. A la meva familia és tradició ser taxista, aixi que em vaig treure la carrera de taxista i bulia treurem la llicencia pero valia mes de cen mil euros que no me va voler deixar cap banc, perque no tenia re meu. ostras!Buenu! El que pasa quan ets pobra! Em vai comprar un pis a Sabadell amb una hipoteca de aquelles que després van resultar ser unes eganya pobres tontos. Me'l vaig comprar a Sabadell, el piset, perque a barcelona o a l'hospitalet d'on soc, son massa cars, i capa lla me'n vai anar. Va ser al nou barri on, acustumada a la ciutat m'aburria com una ostra, que en un dels bars el vai coneixer. Estaba casat aixi que res. Pero un dia fent la ronda de nit amb el taxi mel vai trovar jugan al billar a les dues de la matinada en un bar. Es veu que sabia separat.

Ens vam fer molt amics i desde llavorens anabem tot el dia junts a tot arreu. Me presentaba als seus amics, al seu fill. Un dia me va dir si li llogaba una habitació de casa i despres de pensar mu li vaig dir que si. Aixi que viviem com germa o germana o com amic i amiga.Nabem junts sempre, passabem les festes junts, fins que un dia me va traure del bar on preníem tapetes i birres i me va fer pujar al cotxe i me va dur fins a unes obres que estaven construint a les afores (Ell és paleta) i me va preguntar si m'agradaben aquelles cases apareadas que estaben construint, I es claru que m'agradaben i me va dir que bulia que vivisim junts, perque m'estimaba i bulia tenir fills amb mi i comprar una casa pels dos d'aquelles amb pissina i me va fotre un petonarro als morros que me va deixar baldada. Quina alegria me va agafar Missis Flipy! Una alegria! pero Una alegria! Ai! Encara m'alegro ara, recordantla l'alegria! buenu, total que ens vam possar a durmir junts. I nomes durmiem. Perque ell no em feia el amor ni res. I me deia que era perque estaba acostumat a la seva ex-dona. Fins que un dia me va dir que jo no era el seu tipu. Me va dir quan li vaig reclamar que mu fes: "Es que no eres mi tipo". I se va donar mitja bolta i a roncar. Tres dies despues vaig tornar a casa i su habia endut tot. Jo soc una dona grasa, vamos gordita, pero mai habia tingut cap problema..Ara, des de llavorens, tot i que tinc  40 anys que diuen es l'epoca sexualment més activa i torrida de la dona, ja mai tinc ganes de fer l'amor Missis Flipy. Amb ell ens trobem al mateix bar i ens portem be i me convida fins i tot a tapes quan me beu. .."

Adelaida Morales

Estimada Adelaida,

No sé si has sentit parlar dels maltractadors psicològics, però segur que entendràs quina és la seva premissa, el seu lema i la seva motivació. Es resumeix en una noció de quatre paraules: TU NO VALS RES. Aquest és l'enunciat lingüístic cap al qual es dirigeixen i que més els omple. El teu paleta, de qui no me n'has dit el nom, podria ser un bon mestre d'obres, ja que ha esmerçat temps i fets a fer-te creure especial, per després en un sol cop mestre fer-te sentir una merda. És com aquells constructors de circuits amb fitxes de dominó, que només ho construeixen tot durant mesos, de vegades, per veure com d'un sol cop, tot cau i es desfà.

Ai, estimada!, ¿i a sobre deixes que aquest microbi humà, gegant mosntruós, et pagui tapes?? No has entès el que ha fet amb tu Adelaida. I el que encara continua fent: Es tracta no només de fer-te sentir una merda, sinó de molt més: vol que et sentis culpable de ser la merda que ell t'ha fet creure que ets.I vol continuar tenint-te sota el seu poder i influència.

Et recomano tres coses bàsiques, estimada taxista: La primera que vagis a un centre d'atenció a la dona, on et podran fer comprendre el que has viscut ( saber que tenim una ferida és el primer pas per curar-la); La segona que deixis de prendre tantes tapes, per més que siguis una dona sexy, això no és bo per a la salut i més passant-te tantes hores asseguda i al volant. I la tercera i primordial, que ni el saludis, ni hi parlis, ni res de res. Pensa que ha estat ell qui t'ha fet sentir que TU NO VALS RES.

El dia que ho vegis i ho acceptis et preguntaràs: "I per què si no li he fet cap mal i l'he tractat bé?". Aquell dia torna'm a escriure i gustosa et contestaré.

I recorda: et tracten aparentment taant bé! Que costa de creure que realment t'estan aixafant.

Semblaven una parella tan ben avinguda, i ell la tractava sempre tant bé...

Sempre teva

Missis flipy

EL CAS DE LA DONA DEL FACEBOOK

"Estimada Missis Flipy

soc una dona de trenta anys diborciada que  u he pasat molt mal en la vida. Ara acavo de obrir el meu feisbuc i no se pás a qui posarmi... No tinc gairebe relacions ni amics, tot i que soc una dona marabellosa i que pels meus amics: mato! Que puc fe?

donanli les grasies per andaban

Marilí"

Estimada Marilí i lectors tots,

retorno després d'un viatge que he fet per Singapur, que (us ho he de dir), m'ha deixat baldada i m'ha tret del cap aquella imatge absurda del tercer món que tants occidentals portem dins... El tercer món comencem a ser nosaltres!
Bé i anem pel cas... Marilí, marilí.. intueixo que vols fer veure que tens una vida social que no tens.. així que m'ha vingut al cap una molt bona idea: posa al buscador el teu cognom mateix (el que sigui per exemple: "rambuban"), i afegeix-te a totes les persones del món-mundial que es diguin igual al teu facebook. Així semblarà no només que tens amics, sinó també que ets moooolt interessant. La gent no s'hi fixarà, que prou feina tenen amb ells mateixos...Mentrestant entra en algun xat social i vés captant adeptes per a la teva causa. Potser d'aquí a un any ja tot serà per a tu "marabellós" estimada.

Ja m'ho explicaràs.

Un petó i busca, busca!

la Miss


Com ha canviat el món!



LA BONA CASADA. LLIÇÓ SEGONA O DEL "LISTÓN"

Això ho has de fer quan tornis de treballar, al migdia, si arribes abans que ell, encara que jo et recomanaria que et fos impossible arribar a casa al migdia, ja que d'aquesta manera t'estalviaries tot això.. Però si no pots, doncs allà va aquesta lliçoneta, dita també del listónbenàltu:



Listón : Cinta de seda de menos de dos dedos de ancho.
Posa el listón ben altu!



Ai corre, corre que ell és a punt d'arribar. Deixa el fregall amb què rascaves a la tassa del vàter les cagarrutes del teu amoret.. De pressa, va no t'encantis.. que no t'ha de veure així de cap manera. Recorda que ell ha tingut un dia mooolt DUR i que NOMÉS I TAN SOLS ha tractat amb els companys de feina. Bé potser també amb alguna companya... Ha sigut horrible, i s'ha passat tot el matí així, mentre tu l'únic que has fet després de tornar de la teva feina ha estat

-BENEÏDA EMANCIPACIÓ DE LA DONA-

  escombrar, treure la pols, posar la rentadora, estendre la roba, plegar-la, desar-la, fregar la cuina i els vàters, fregar el terra, anar a comprar, desar-ho tot ben desat als armariets i a la nevera; cosir aquella vora, començar a preparar el dinarrr, regar les quatre plantones... i quaranta cosestes més sense importància..

ai vagaaaaaaaaaa, corre , corre

LUCE HERMOSA

posa't ben guapa, abans que ell arribi i quan ja estiguis amb els guants i el liston posat, ben alt,

ajeu-te i fes unes respiracions  de ioga, concnetra't perquè ell te trobi fresca com una rosa...

si no

sempre pots optar per fer com la Matagatos i posar el cap dins de la nevera, exactament al congelador, uns minuts perquè se t'estiri la pell.

I ai! és que QUEDA DIVINA!!! Fins i tot el cervell queda com més tensat!!

I això és tot per 'vui, estimades....

Amb tot el meu amor...

Miss Flipy

EL MISTERIÓS I ESTRANY CAS DE L'ALÈ DE LA GOSSA

" i així va ser, l'animal de sobte va començar a fer una mala olor nauseabunda, tremenda, vomítiva.. sobretot les peülles i la boca, però també la pell.  La boca, el principal.Jo me mirava l'animal i pensava quin misteri més estrany, ja que mai, en dotze anys,  havia pudit així. La rentava amb sabons secs, la pentinava, li tirava colònies i li rentava la boca amb una poció antialè i amb un raspallet... endebades... cada cop pudia més fort. De fet, l'olor va ser el començament de la discussió que em va portar a deixar el Raimon.

Ara fa uns dies, però, vaig pensar que des que havíem deixat el Raimon i marxat de la casa, la gossa no havia pudit mai més. I és que Missis Flipy, és el que és més estrany, no ha fet més mala olor..."

Una sagitari.



L'alè paranormal de la gossa....avistat per una petita audiència de burgesos ciutadans.



Estimada sagitari,

aquest fet narrat és veritablement paranormal. És com si la teva gossa, atiés les seves glàndules sudorìpares per tal de provocar la discussió que t'alliberés del jou que et tenia lligada. Aquest animal teu és com el passaport que t'ha permès sortir del lloc on no has de tornar.

De fet mira que en sabem ben poc dels fets del món humà,  però del món que no és humà, encara en sabem menys: no en sabem practicament res.

Ara tu, vist el vist, cuida-la com si fos or, que ho és.

I vigila si put.. és un senyal, un mal averany... no en dubtis.

Màgicament, fins la propera.

Missis Flipy

LA BONA CASADA..LLIÇÓ PRIMERA o dels set dies.

   A l'home, diuen, se li arriba per l'estómac i per la panxa..

   Però, amigues meves, si li prepareu un bon sopar, ja esteu ben arreglades, així que us donaré uns consellets. Allí van amb tot el meu amor.

   La primera setmana treballeu de valent fent-li sopars, feu fins i tot pastissos o rebosteria variada.. Però heu de seguir aquesta guia bàsica de supervivència que ara us vull explicar. Veureu:

el primer dia passeu-vos amb la sal, que no pugui dormir en tota la nit, de tant aixecar-se a beure. El segon cremeu la cassola de verdura o del que li féu, de manera que tot tingui gust de cremat i sigui insalvable i immenjable; el tercer dia feu que el peix quedi cru i cremat  -ja sé que és difícil de fer, però apreneu-ne, esforceu-vos! no us rendiu els resultats són més que sorprenents ( !!!)-; el quart li cuinareu un arròs que gairebé no es pugui agafar amb la cullera de tan apretat que us quedi ( amb amor i paciència aconseguireu això i més). El cinquè dia féu-li una crema catalana que sembli penjolls d'ous liquats i serviu-li amb cara desencaixada a punt de plorar, per tal que ell, dut per la compassió, hagi de menjar-se-la ( tingueu camamilla a punt sempre); el sisè dia feu-li el seu plat favorit, com per fer les paus amb el seu estómac castigat, aquest dia, tanmateix, us passareu amb la sal i deixareu que sigui el que sigui es cremi..- o sigui, tindreu feina doble. El setè dia rematareu amb un pastís, la massa del qual haurà de quedar sense pujar i mig crua.

Amb això, ja us asseguro que ell farà els possibles per portar-vos a dinar o a sopar fora o per comprar menjar fet o precongelat.. o per quedar-s'hi ell, si més no; i fins i tot, en cas de penúries econòmiques, per cuinar ell mateix.  En fi que, d'aquesta manera, estimades, us estalviareu una feinada del copó. I ell sempre us veurà com la pobreta dona que s'esforça sense tenir cap traça, o sigui com una inútil sacrificada.. Gran imatge arquetípica, que agrada a tots els homes i molt.

Bé. Espero que aquest consellet us animi i serveixi.

Sempre Vostra. Missis Flipy.

EL CAS DE L'HOME QUE ESBORRAVA EL SEU RASTRE D'INTERNET

"així aquell imbècil que havia deixat ara es dedicava a esborrar el seu rastre dels buscadors d'internet, com si en lloc de ser el mitjamerda que era, fos algú realment important.. Aquell tros de cregut, que no valia ni una penca de bacallà resseca,  no se n'adonava que a mi tant se'm fotia si lligava amb una peixatera o amb una princesa real, o si anava a tres trobades de singles o de pintingles.. jo l'únic que volia era no tenir-lo per a res en la meva vida..
Li he de dir que ja abans havia fet el mateix amb la seva dona, a la qual havia deixat suposadament per estar amb mi, encara que  jo crec que l'havia deixada perquè devia estar ja tan desfeta, vull dir que ell l'havia maltractat i destruït com a indivídua tant, que no quedaria res per a desfer o destruir, només la carcassa que alguns anomenen vida; o sigui que ja no es devia poder divertir destruint-la... doncs amb ella, també s'havia preocupat de fer que no el pogués trobar per la internet..
quin idiota tan gran, el trobava sempre que volia, aquest tros de quòniam..
Així i tot, Missis Flipy, tornant al cas; no deixava de ser sorprenent que tingués tanta cura a esborrar tot el seu rastre.. Només els assassins o els malfactors o els qui van per sota de la llei prenien tantes precaucions.. que jo sabés...Per què ho faria Missis Flipy? Potser vostè em podria il.luminar..."

Mimí

Mimí bonica,

per què vols explicar-t'ho tot.. i què més et dóna el que pretengui o no un home de qui tres psicòlegs diferents, l'un pertanyent al centre d'atenció a la dona, segons em dius, han diagnosticat com un maltractador?? Els éssers així volen tenir tot el seu entorn controlat i segur.. Perxò fa tots aquests moviments.
El cas Mimi és que de vegades val més no tenir totes les respostes a preguntes que ja ni ens van ni ens vénen a la nostra vida. I més quan tu has tingut la gran sort de sortir gairebé il.lesa d'un depredador tan sibil.lí.
La major part de dones que han conviscut amb un depredador igual, no en surten il.leses..No cal tenir resposta per a tot. Ni pregunta.

Viu i gaudeix i no vulguis explicar-te res més de tot això.

La curiositat quan no mata el gat, l'immobilitza...

Sempre teva

Missis Flipy

COM SER UNA BONA ESPOSA ..introducció

De la mateixa manera que un vas va a una lleixa, o un llençol a l'armari, la bona esposa sempre sap quin és el seu lloc; mentre que la mala esposa es pensa que tots els llocs són seus i que la casa és una comuna habitada per dos.

La bona esposa es preocupa de saber quins són els somnis del seu marit - qüestió bàsicament assequible per totes i gens misteriosa, ja que són somnis arquetípics del gènere cultural mascle-; la mala esposa, en canvi, vol innovar i fer canvis, i destruir la tradició, i  crea confusió i genera depressions, i fins i tot algun suïcidi, en el mascle.

Estimades,

per tal d'ajudar-vos avui inicio aquesta sèrie d'entreguetes ( que aniré alternant amb els casos que m'envieu), en les quals us aniré explicant com ser una bona esposa, tot i que sóc conscient que també us pot servir a l'inrevés, per tal de deixar de ser-ho.
Ja sabeu totes - o gairebé totes-, que quan volem deixar un home ens enfrontem a un Orgull de tres parells de nassos, un orgull transoceànic que buscara venjar-se com si es tractés d'una potència mundial en perill continu. Sabem, per tant, que ens ho posarà molt difícil.
Perxò algunes de nosaltres, les més intel.ligents o les més nafrades, ja sabem que deixar un home porta mols problemes col.laterals i molèsties afegides; per la qual cosa hem après a buscar els camins per tal de no haver de ser nosaltres qui el deixi i induir-lo sense que se n'adoni  que ens deixi ell. Una manipulació necessària i sense malícia que haurem de dur a terme per evitar-nos mals majors. D'aquesta manera l'home creurà que ens ha endinyat una potada al sacre, se n'anirà tan feliç com si ens hagués inutilitzat, i marxarà amb la cua dreta, amb tota l'autoestima mascle erecta, talment un gat orgullós pel camí de la tarda. I nosaltres quedarem tranquil.les, satisfetes, i sense ningú que ens molesti o ens vigili si volem anar a caçar rates (.. el món n'està tan ple...)  o si ens arriba un nou gat.

Comencem doncs amb les petites lliçons per sobreviure, estimades.

Sempre vostra.

Missis Flipy

EL CAS DE L'ARTISTA TAN ESTUPENDU.

Ja l'he caçat!

Reprodueixo un fragment de la carta de Renata de Matadepera.





" tenia vint anys i ell en tenia 59, quan me'n vaig enamorar. Era un artista tan estupendu! Em tractava amb una tendresa tan gran, amb tant d'afecte, Missis Flipy. I mira que hi havia tantes noies joves que esperaven ser mirades per ell, que em va mirar a mi i només a mi, i no sé què em va passar mentre em parlava d'aquella manera i m'acaronava d'aquella altra, que vaig perdre el món de vista i ho vaig deixar tot per anar-me'n a viure amb ell. Vaig deixar la meva carrera de traductora i em vaig posar a fer música (Ell és un gran músic, el més gran) i a escriure llibres de música per semblar-me més a ell, i va ser quan li vaig dir, perquè ho vaig sentir, que volia un fill seu, i això que mai havia  tingut cap desig  de maternitat. Li ho vaig dir completament transmudada.Ell, però, em va dir que totes les dones volien un fill seu i que si em pensava que si hagués volgut un fill no el tindria ja. Ho va dir amb menyspreu, i aquesta contesta em va desorientar molt i em va fer sentir petita com una de les formigues que sempre pujaven del pis de baix. I des de llavors mai va ser el mateix. Va ser menys. Va ser diferent i menys. L'acompanyava com abans a les seves actuacions, i veia com arreu apareixien dones joves que se li mig oferien a cada racó. Ell coquetejava amb totes. I no sé si més. Però era tanta la meva fascinació, gelosia i inseguretat que vaig decidir posar terra pel mig, per serenar.me.

Me'n vaig anar a passar un any a Estocolm, en un projecte de granja orgànica.. Quan vaig tornar ell ja era amb una altra, més jove que jo. Una flautista que  tenia els vint anys que jo havia tingut quan el vaig conèixer. Molt guapa. Més guapa que jo. Ell no m'havia ni esperat.  com si no m'ho valgués. Això me va enfonsar i m'ha dut a una mena de depressió eufòrica, en la qual jo estic sempre molt activa, neguitosa i a punt de caure en picat...ell des d'aleshores no m'ha fet cas com a dona, però com a amic és meravellós amb mi i amb totes els dones que ha tingut que ens reunim i.."

Estimada Renata, ( encara que hauria de celebrar el teu nom i dir-te renascuda, per abandonada) ell no n'és, de meravellós i de seguida ho veuràs. Per començar et diré estimada  jove meva, inexperta i ambiciosa de Matadepera, que has caigut a la trampa que ell et va preparar. Una trampa tendra, delicada, aparentment intimíssima... Perquè no era exactament per tu que la preparava, sinó per un entorn, talment un caçador de conills en un rocle del bosc, disposa les seves trampes, per després tornar-hi a arreplegar els guanys.
  Aquest artista teu és el típic cas del madur triomfador que a través del poder que li atorga la fama aconseguida pel seu art ( en aquest cas l'excelsa música), aprofita per mercadejar amb el gruix de groupies alelades o fans eufòriques, que imitant les sèries televisives i els instantànies patètiques i beatlèliques del passat segle vint, fa creure a la groupie triada que ha tingut la sort del segle de caure a les xarxes del vell i atrotinat galant. De manera que la jove,  com hipnotitzada, no veu el vell que vol fer-se-la, sinó el mite de la cançó que la tria.



Ai Renata, la innocent, i l'ambiciosa; la dona per les venes de la qual hi corren les consignes antigues del matriarcat paternalista, per a les quals la dona aconsegueix la seva pròpia ambició acoblant-se carnalment amb l'home que ja té el seu camí folrat d'èxits i de guanys. Et donaré un consell Renatona, a tu i a totes les qui com tu esperen trobar un artista o un ric home que les faci famoses o riques o les dues coses a la vegada; si el triat en qüestió no és el Bruce Spreengteen o el Briatore o el president de la República de França i és un poca pena, caldrà que feu el següent: sense perdre tel temps en ensomnis ridículs,  despulleu-lo de les seves màscares socials, i de les vestimentes amb què se us apareix i l'imagineu amb la roba d'un paleta, pugeu-lo en una andana imaginativa i coroneu-lo amb el típic mocador de quadres anusat al cap i l'ampolla de cervesa bavejada als peus, a tall de ceptre.Notareu de seguida com se l'endú la gravetat cap avall. La prova del paleta és infalible! 




La prova infalible del paleta.





I és que homes com aquest no són meravellosos, sinó que usen la meravella de la banalitat social per caçar ingènues somiadores, un pèl beneitones i ambicioses com ara tu. I es permeten el luxe, aquestos tancs de mediocritat, egotisme i lletgesa; d'engegar éssers que els solen donar deu voltes. Fins i tot alguns, després de menysprear dones per les quals haurien de donar gràcies tota la vida d'haver tingut; les conserven a la seva vora, per anar engreixant la seva autoestima malaltissa, que els creix com porc en un corral de bestiar.

Estimada, que no ho veus? Deixa ja la música, deixa la secta de les ex d'aquest pirat, torna a les teves traduccions i oblida aquest petit tirà sense cap altra grandesa que la seva fama local.
Tu vals infinitament més.

 

Pregunta't qui aniria amb ell si deixés de tocar.

Esperant haver-te ajudat.

la Miss

EL CAS DEL COR QUE TORNAVA A BATEGAR I LA POR

Benvolguda miss,

tota jo torno a bategar i encara que és ple hivern sento neguit de primavera, però llegint el seu bloc el meu cor s'omple de malastrugances i penso només en cinturons de castedat per a l'ànima i cèrcols de neu per a ofegar el desig. Però així i tot, batego. I tant que batego... M'agrada aquest home que he conegut i em torno una adolescent somiadora que somriu sola pel carrer o es queda badant sense mirar davant d'una parada, tot recordant paraules que ell m'ha dit. El trobo tan masculí i fort... però tinc por de topar amb una d'aquestes bèsties que omplen les entrades d'aquest blog, i d'aquest món, segons intueixo i he , per desgràcia, viscut... ¿com puc fer-ho per no topar-hi? ¿Com puc fer-ho per adonar-me que no és un d'ells?

Glateixo entre el desig i la por...

Maria Magdalena Proust"

Estimada i tendra Magdalena:

Hi ha esperits per als quals ni les topades més cruels, ni les ferides més esparverants són suficient recordatori, o un fre prou potent per impedir l'ànima que voli juntament amb la carn en la consecució dels més grans delits que per a l'home es tenen damunt de la terra.

Tu ets un d'aquests esperits que sempre hi tornen. La teva ànima té capacitat de fetge, en la restauració i en la recuperació.

Deixant de banda això, és molt difícil detectar el que tu em preguntes, però així i tot et donaré un parell de línies que et poden permetre d'esbrinar-ho. Aquestes directrius no tenen gènere i són aplicables a homes i a dones.

La primera és si veus que ell omple totes les seves necessitats i es comporta com un home perfecte. No hi ha idea més humana i imperfecta que la perfecció. I és aquí on pots adonar-te'n que està fent un paper per tal d'aconseguir-te. Si no tens cap queixa i et sembla tot massa meravellós per ser veritat, pensa que no és sort, sinó gat amagat. Busca-li la lludriguera.

L'altra premissa té a veure amb el fet que et desconcerti. Que hi hagi coses que no entenguis del seu comportament, que busquis explicar-te, i que no trobis resposta. Aquest és un molt mal senyal.

També seria interessant  que poguessis accedir al seu passat afectiu, doncs tots ells deixen rastre. Si no pots desconfia novament. Són molt hàbils a desdibuixar el seu passat.

Aquestes en són algunes pinzellades.

Més enllà d'aquestes precaucions, gaudeix d'aquesta nova sorpresa que t'ha dut la vida. I deixa't sucar.

Espero haver-te ajuda't, estimada Magdalena Proustiana.. ah el passat el passat...!!

Sempre Teva

Missis Flipy

EL CAS DE L'HOME QUE SE LES BUSCAVA DE LLEIDA.

Transcric un fragment de la carta de Consol Rozas de LLeida

"em va fer veure el que ell volia.  De fet em va triar perquè era de LLeida, i la dona que l'havia deixat també. D'aquesta manera, com que no havia presentat a l'altra dona de Lleida que el va deixar; ni en l'àmbit del seu treball, ni a la seva família, i n'havia parlat a la seva ex, no calia que li digués a ningú que l'altra dona l'havia deixat amb tres pams de nassos ( que no de pito, per desgràcia!); de manera que jo encaixava perfectament en el seu pla. Em va enganyar dient-me coses d'ella sòrdides per tal que m'amagués als buscadors d'internet i que ella ( ara me n'adono),no em pogués trobar i explicar qui era ell, en realitat.
 Des que vaig anar amb ell em presentava i deia que era de LLeida... i tothom es pensava que jo i l'altra n'érem una de sola.D'aquesta manera també, la seva imatge no se'n ressentia, ja que ningú arribava a pensar -i per tant ni a preguntar-li-, que jo i l'altra no fóssim la mateixa.
I jo que vaig  creure que li feia un favor estimant-lo, a un  home així.!. a més, semblava que ell m'estimava tant... I clar, com que jo sóc una dona, encara que madura, vistosa.. I com que ell no era gran cosa sexualment parlant... em vaig creure tot el que em deia"

Estimada Consol,

consola't i plora aquest orgull teu i aquesta vanitat teva que va deixar que ell s'emparés de tu, pensant que li feies un favor. Plora també que vas esdevenir una esclava de les teves necessitats, que ell va saber detectar i cobrir gairebé a l'instant. T'ha costat cara, la brometa doncs pel camí has perdut part de la teva essència que espero que acabaràs recuperant. Bé veus ara, una mica tard sí, que aquest home de sentiments no en té ni un, només els fa veure. Amb aquesta representació sentimental, t'ha manipulat,estimada, i em sap greu. Cap dona hauria de tornar a passar per aquí. Però la vida repeteix circumstàncies no sabem amb quina fi.

La teva sort ha estat aquest treball de funcionària que tens i que t'ha ajudat a no caure del tot a les seves grapes. Beneïda emancipació laboral de la dona, que t'ha donat , sense tu saber.ho, les eines per frenar la teva dissort.

Homes ( o dones), com aquest que t'ha manipulat són els pitjors, són éssers que es creuen realment que són els més intel.ligents i els millors. I tot i que la primera dona que el va deixar ja li va provar que no, que per a res; ell vora teu va oblidar parcialment aquesta dura prova que li va endinyar la vida, però aquesta marca la durà sempre a dins, talment la senyal que se'ns queda a la pell després d'una bona esbatussada.

Oblida aquesta desagradable topada i vés a la teva. El món és ple d'ocasions meravelloses.

Et deixo aquí un video perquè t'introdueixis en el món dels éssers sense emocions i manipuladors. I t'ajudi a detectar-los.

Sempre a la teva disposició

Missis flipy

EL CAS DE LA GUINEU QUE ES FEIA PASSAR PER GALLINA

"Estimada Mis Flipy,

l'escric per comentar-li uns fets que han  passat recentment a la meva vida i perquè he anat llegint el que vostè escrivia sobre els maltractadors sentimentals o psicològics. Em vaig sentir molt alleujada, per cert, de llegir-li, perquè jo n'acabo de deixar un, ara fa una quarantena de dies. El cas és que aquest home que mentre estigué amb mi anava de bona persona sensata; ara ha fet un canvi que ni per carnaval el faria jo, si m'ho proposés. Veurà. L'hi explico, perquè m'agradaria que veiés un tipus particular de maltractador psicològic.  I també pel fàstic que em proporciona  haver-ho viscut. Com a teràpia. Ja em dispensarà.

 Doncs, el meu Ex, després d'enviar-me missatges per tots els mitjans que li fou possible, alguns desesperats i d'altres que m'insultaven; va acabar emmudint gràcies a la tasca de placatge que jo li vaig fer.  La seva mudesa, però, atià la meva curiositat, així que vaig entrar al seu facebook on vaig veure primer que s'havia afegit a un parell de grups espirituals d'aquestos en què la gent sembla que vagin tenint revelacions divines cada mitja hora, un dels grups em sembla que es deia, el delit de viure,  la llum de viure o alguna cosa semblant. 

Quan ja era  d'aquests grups encara s'ho va fer per enviar-me un parell de missatges, on m'escrivia d'una manera que pensava que qui coi era aquell home, perquè no era la seva expressió,  diria que imitava la d'aquesta gent que busca l'espiritualitat i que tenen un talant hipiós: una barreja entre la nyonyeria alada i  ingenuïtat. No semblava ell. Havia canviat de personalitat en hores.

Dies més tard va penjar en el seu facebook missatges com aquest, que no sé d'on devia de copiar perquè ell és incapaç d'escriure  res semblant i, en català, el gran analfabet, ja que tot just acaba de descobrir que existeix la ela geminada:

       "Amb l'arribada de la tardor, sense pensar-ho, sense esperar-ho, va arribar una llum, que va il·luminar lameva anima, el meu cor, la meva vida....Al seu costat, he trobat per fi la meva pau, la meva calma, la meva felicitat.....". 

 Al seu costat...De seguida vaig pensar: la guineu tan tranquil.la disfressada i a dins del galliner, on pot fins i tot triar la gallina.
 I segurament ja l'havia triada.

Això deia! En fi.. una descomposició cerebral de nyonyeria, si no fos perquè ell controla molt bé el que diu, com i com ho fa per tal de controlar a l'altre. No hi ha sentiments, només eloqüència barata. Manipulació i desig de destruir, al capdavall, com ja va fer abans o va intentar de fer amb mi..."

(Milagros)

La gallina confiada.

Estimada Milagros:


Gràcies pel teu testimoni. I sí, els maltractadors sentimentals poden tenir un plus afegit i ésser a més éssers sense emocions empàtiques a qui no interessa ni commou gens el patiment dels altres.
Saben a més, i molt bé,  captar les necessitats de la víctima i se li faran imprescindibles precisament així, colmant-la de tot allò que ella necessita i que mai no ha dit. Es presenten a ells mateixos com si fossin  bondadosos éssers d'una generositat humana espatarrant. Res de més lluny. Canvien segons la circumstància, i sempre la nova víctima en rebrà les conseqüències.
És ben cert que aquestos grups de creixement espiritual, xamanisme, i similars, són llocs addientíssims per tal que actuïn aquestos éssers sense cap impunitat i amb total llibertat d'acció.


Gràcies pel teu testimoni i posem-nos amb les mans a la massa.

Una abraçada de la teva


Missis Flipy

EL CAS DE L'AMIGA DE LA DONA DE CLASSE BAIXA BENESTANT OCCIDENTAL.

"Benvolguda senyora Flipy,

li voldria exposar el meu cas, perquè no sé ben bé què fer. No sé si he de continuar amb aquesta relació d'amistat o tallar-la. M'agradaria que vostè m'ajudés a decidir-me. Veurà: es tracta d'una amiga meva amb qui hem reprès l'amistat després d'un parèntesi de més de tres anys.
No recordo exactament els motius que em van dur a deixar-la temps enrere, només sé que tenia un caràcter molt agressiu, com si sempre se sentís atacada i ataqués per defensar-se. Tret d'això, no hi havia qui l'aguantés, perquè a més sempre tenia ella la raó i sempre havia de fer-se el que ella deia. També recordo que dia sí, dia també estava intentant rampinyar-me diners o d'altres coses, vestits, estris de la casa.., sempre usant un tó ploramicó com per fer-me sentir pena i fer-me sentir responsable de les desigualtats del món, quan jo només sóc una dona de la classe baixa benestant occidental.
Bé, doncs vam reprendre la relació i, aquest fet va coincidir amb una petita tragèdia d'anar per casa que em va ocórrer quan ja l'havíem represa, fet que aquesta amiga aprofità per fer-se imprescindible en llargues trucades telefòniques, dia sí, dia també; en les quals s'erigí en mestra espiritual meva, paper que, per cert, ningú no li demavana.  Això fins passat el primer embat del drama, que durà cosa d'una setmana, moment en què començà a enfadar-se amb mi i em va dir que ella tenia feina i que li creava ansietat que la truqués. Vaig deixar de trucar-la. Després vingué a passar aquí uns dies i quan marxà en deu dies la vaig trucar dues vegades ( que ella féu augmentar a tres.. vull dir que s'inventà una trucada de més). Va ser quan em va escriure fent-me quasi un ultimàtum, dient-me entre d'altre cosetes que ella era  independent des de xicoteta, i que li creaven ansietat les persones que "reclamaven" gairebé diariment l'atenció;  de manera que em feia sentir com una histèrica reclamadora d'afecte..."

Tres amiguetes.

Una aquari ascendent cranc


Estimada Aquari,

Crec que vostè mateixa sap ja què ha de fer, vaja, a la seva carta ja hi és la resposta. Llegeixi-se-la bé i reflexioni. L'amistat no és pas una qüestió fàcil, ningú ho ha dit ue fos fàcil; ara que tampoc és una esclavitud, un servilisme, ni molt menys una obligació. Com en l'amor cal trobar éssers amb qui o bé ens acoblem o bé siguem parells o bé sonem amb les mateixes coordenades.

Més enllà d'això, s'ha preguntat vostè per què li serveix o què li omple aquesta tirànica -almenys per la descripció que en dóna-, diguem-ne amiga seva.

Amor, confiança i llibertat, són les tres difícils bases de tota amistat que vol perdurar i perdura.

Si no, cal que deixem l'aigua passar. Que corri.

Sempre a la seva disposició

Missis Flipy

EL CAS DE LA VALLFOGONENCA I EL DESCONEGUT DEL XAT

M'escriu Clara de Vallfogona de Riucorb

"--l'he conegut en un xat. Sembla molt tendre i molt comprensiu. M'espera sempre a que entri. I me n'estic enamorant. El meu home no en sap res d'això, però ja sap Missis Flipy l'avorrida que arriba a ser la vida sexual del matrimoni, quan ja es porten anys. Excepte petites ocasions, com a revifaments, és mortalment avorrida.. L'home del xat que duu el nick de "Jeanpaulbelmondo", em fa glatir.. a més em posa coses picants, com per exemple quan em pregunta de quin color porto la roba interior... però ahir una altra dona me'n va malparlar.. ens devia haver espiat i em va parlar per un privat.  Estic segura que és per gelos o per enveja... Jo només l'he vist en foto, però"

Estimada Vallfogonenca de Riucorb, patria de l'excels rector de Vallfogona, el qual, de ser viu, segur que ja hauria fet uns versos conyons d'aquesta situació tòrrida que estàs llegint, més que vivint. Estimadíssima, primer dir-te que és millor que el color de la roba interior mai sigui blanc, si no és que és de tul transparent o bé de puntetes. Millor que el blanc acompanyi sense ser l'actor principal d'escena. La imaginació eròtica guanya molt amb colors més vius com rojos o fins i tot esbergínies i negres cabareters. També amb colors de pin up, com carbassetes o roses xiclets que excita la imaginació d'ensomnis adolescents masculins. Tens molta sort que un anònim escrivent assegut en alguna quadrícula d'una casa vés a saber on ( t'has oblidat de dir-me si el futur amant o amant futur viu prop o lluny de tu), s'entretingui imaginant-te en la imaginació imaginada i fent-te sentir aquestos calfreds de la carn quan s'estremeix delida pel pensament de la possibilitat.

Més enllà d'això, Clara meva, esposa -segons em dius-no sé si també mare; si una dona del xat a qui ni li vas ni li´véns et diu això, és perquè el teu enamorat príap, alguna n'hi deu haver feta, potser qui sap si escalfant-la abans que a tu, i papallonejant envers d'altres abans d'haver complert amb el deute que té tot escalfador. Qui sap si un cop aconseguit el guany, traient-se la màscara de sant jordi i esdevenit porquerol.  No crec, en cap circumstància, que sigui ni por ni enveja, I t'he de renyar. I molt. La teva consciència poc corporativista i desconfiadora, que la llarga tradició patriarcal ens ha ensenyat a cops de llengua materna ( a les dones), és nefasta i no ens ajuda per a res. El fet que de petites no ens facin fer grupuscles per a jugar a jocs, ens aïlla, restant-nos força. Hem de confiar en nosaltres.

Un altre consell, si et decideixes a fer víking al teu marit, abans queda amb ell en algun lloc on el puguis veure de lluny, que havent-se posat de nick JeanPaulBelmondo, és d'esperar que sigui lletjot, I molts i moltes enganyen amb fotos que són de fa anys o bé que són d'altres que tenen l'encís que a ells els falta. Si no et volgués veure hauríem de pensar que ja és massa vell per trampejar l'escena. 

Dit tot això, Clara, i abans que te'm tornis fosca, desitjar-te que aquest ésser amb el qual vols íntimament acoblar-te, et porti pingües guanys a l'esperit i sàpiga retirar-se sense deixar la teva ànima ni la teva entranya engavanyada.

Atentament

Missis flipy

EL CAS DE L'HOME CASAT I EL CIALIS- o viagra-

Reprodueixo un tros llarg de la carta rebuda per Rosa de Girona on m'exposa el seu cas.
"Benvolguda senyora,

l'escric per demanar-li consell. Tinc 48 anys i ara fa qüestió d'un mes em vaig començar a relacionar amb un home casat que passa de la seixantena. El vaig conèixer a través d'internet en un d'aquestos xats que la gent es reuneix per jugar i preparar trobades . Quan jo el vaig conèixer,aquest home a qui anomenaré a partir d'ara Manel,  parlava amb un munt de dones d'aquell xat, però de seguida ja només es dedicà a mi. Em va dir molt sovint que ell buscava amistats, que no buscava per a res dones. I bé, ara fa un mes que va venir a conèixer-me, al lloc on jo visc i vàrem anar a dinar.
De tornada cap a casa meva on m'havia recollit abans de dur-me al restaurant, vaig adonar-me'n que al navegador del cotxe ( un cotxe, per cert, d'aquestos caríssims), hi duia una adreça de LLoret de Mar ( lloc on viu l'Anna, una de les dones del xat amb qui més  ell parlava)i li vaig dir : "No és l'adreça de l'Anna?". Ell em va mirar sobtat i va exclamar: " Que llesteta!", amb un cert deix irritat , però de seguida es va sobreposar i em va dir que, a l'Anna, l'havia anada a veure un dia de passada cap al poble on va els caps de setmana; que van estar prenent un cafè en una grangeta...però que la tal Anna no valia res. Bé, segur que Tu encara vals menys, vaig pensar jo, però no vaig dir res per no ferir-li l'autoestima.
Com que semblava inofensiu i el trobava antisexi del tot, el vaig convidar a entrar a casa meva per fer un cafè i mentre ell anava a aparcar el cotxàs, vaig posar la cafetera al foc i em vaig esperar; li he de dir que ja mentre l'esperava estava rara, molt neguitosa i incòmoda. en uns minuts, ell va entrar i es va asseure vora meu al sofà i en un tres i no res se'm va tirar a sobre i va començar a fer-me l'amor. Vam estar força estona i , tot i que l'home em repugnava físicament, o potser perquè em repugnava físicament, em va donar molt de morbo i un plaer estrany, poc profund.
 Bé així va començar la relació que dura fins a hores d'ara. Ell es declara totalment enamorat de mi i fa bestieses d'enamorat per veure'm o parlar amb mi. A mi m'estranyava que tingués tanta capacitat sexual éssent tan gran, però com que anava al gimnàs vaig pensar que era cosa de l'entrenament. Ho vaig pensar tan sèriament que m'hi he acabat apuntant, jo en un gimnàs.
Bé. El cas és que abans d'ahir em va venir tot angoixat, quasi plorant, i em va confessar un secret, perquè va dir que a mi "no volia amagar-me res" . aleshores em va fer saber que prenia Cialis, una mena de viagra..."



 Estimada Rosa,

als quaranta-vuit anys no es pot ser ja tan ingènua. A veure, fixa't en dues coses. La primera que aquest tal Manel et diu que no busca dona, i així i tot el primer dia que ve a casa teva, ja ve preparat havent-se prer el cialis, un tipus de viagra.. !No em diguis que no hi ha premeditació! Ai filleta, que n'ets de crèdula!.

Adona't que ara, després que portar un mes amb tu prenent cialis, i com que no en pot prendre tant( prendre'n tan sovint no és bo per a la salut),  et diu que vol ser sincer amb tu! De manera que et manipula i et fa creure el que ell vol, o sigui que t'estima molt i és del tot transparent. O sigui es cura en salut deixant de prendre la pastilla que li posa dur el pito, i al mateix temps genera més confiança en tu. Vés al tanto amb tipus com aquests.
El tal Manel fa veure el que no és i és el que anomenem pel carrer un fill de la benemèrita, o que ho ha conegut pare. És evident que aquet home, que intueixo carregat de pasta pel detall que em dónes del cotxe, ha estat amb d'altres dones, però es presenta així a tu, com un home gairebé verge o d'una sola dona,  perquè pel que sigui vol aconseguir-te.
Tan sols pensa que un home que només ha estat amb una altra dona i que ja té seixanta i escaig, no es tira d'aquesta manera sobre una quasi desconeguda!
De moment, el que sabem del cert és que enganya sense remordiments la seva dona actual. en fi!!
T'animo a viure la vida amb gent més sana. Sempre pot trobar una colombiana el tal Manel, alguna dona necessitada de diners o similars. que hi ha molta crisi al món!

Deixem que es vengin les sofertes companyes sudamericanes, per nosaltes, papitos!!

Sigues forta i fes-lo fora.
Espero haver-te ajudat.

Bon any

Missis Flipy