" El CAS DE LA PORTA MAL TANCADA"

Llegeixo la carta que m'envia Rosalia de Torredembarra on diu el següent:

"Ahir, mentre caminava pel carrer em vaig trobar amb la meua veïna, la que fa menys d'un any duia punts sobre la cella i un trep al front que li havia fet la seva parella. Em vaig fixar que encara se li notava l'esgarrap i que li havia quedat la pell tacada i fosca. Ella s'havia engreixat, la veia menys lleugera, més envellida... LLavors m'havia dit que a la seva parella l'havia denunciada. Tenia fins i tot ordre d'allunyament. Així que li vaig preguntar com havia acabat tot..., feia dies que no parlàvem. Ella em va dir que bé, que ja tornaven a viure junts. Em va dir, fins i tot, que el cop no li havia fet ell sinó una porta maltancada... No podia creure'm el que estava escoltat, Miss Flipy..."

La sofrida princeseta que totes duem al caparró. 

Estimada Rosalia,
és tant l'horror que sent la dona maltractada que abans que acceptar que està en mans d'un maltractador prefereix creure que el cop que li va obrir el crani i la cella, era a causa d'una porta mal tancada. És molt dur haver d'admetre que l'home ( o dona en cas contrari) de qui ens vam enamorar o a qui vam estimar és un detritus de la humanitat. Moltes dones prefereixen fins i tot la possibilitat de morir a mans d'ell en un futur, que no pas haver d'admetre-ho, del seu príncep blau. Poques tenen el valor suficient com per mirar-lo a la cara i si cal escupir-li.
No hi ha altra explicació
Rep una forta abraçada, amiga.

Sempre teva
Missis Flypi

"EL CAS DE LA DONA QUE HAVIA VISCUT 22 ANYS SOLA"

Ens vam casar fa dos anys i escaig...

"A veure si m'ho expliqueu això: després de viure 22 anys sola, ensopego amb un britànic que m'ho sap vendre tot tant bé, que em dic a mi mateixa (plena de dubtes, ésclar): ostres, ja et tocava!!!

I una m... hem viscut tres anys i mig junts,... cosa a la qual vaig accedir -burra de mi!- perquè jo volia un assenyat apart together, i més a aquestes alçades. Ens vam casar fa dos anys i escaig, i jo me'n vaig anar a finals de setembre perquè -mai millor dit- parlavem dos idiomes diferents. Me'n vaig anar jo i em penso que ho vaig fer per sobreviure... però, jo resulta que encara no me'l puc treure del cor tot i que la raó em diu: quina sort que has fet de no allargar-ho més...
I ell em diu que ja m'ha deixat d'estimar. És la natura que és idiota, o som nosaltres que no tenim el cap prou ben amoblat? Què me'n dius Missis Flipy de tot plegat? "

Aimia

Estimada,

    Que la natura és idiota, Aimia meva, sembla un fet cada cop més demostrat, sobretot quan recordem que l'home és fill de la natura, i per tant idiota de procedència. ( Dit això, malgrat l'opinió del nostre bon amic que n'està en contra).

  Però anem per matèria: el teu cas no és gens usual.

  El més normal és que l'abandonat quedi donant voltes al cap, fins que la força de l'impuls decreix i llavors ja dóna voltes a l'oblit.. però que et doni voltes al cor, benvolguda, ho trobo realment fascinant. És un cas màgic. Veuràs:

   Alguns homes són aixi d'insidiosos i quan ja se'ls ha fet fora de la vida de la dona que estimen, quan ja l'han odiat, matat i enterrat en el record, i ells ( i la seva cueta)han endegat una nova vida, envien una de les seves fantasmes a rondar el cor de la dona que els va trair i deixar. Per així reternir-la immobilitzada en un no-temps fins que el gel del moment la crema i ella creu que aquella escalfor és amor, quan és màgia negra.  És la seva venjança. Però anem a la cosa pràctica!



... quan és màgia negra...



  Per desfer aquest nus has de banyar-te en aigua amb sal i vinagre de poma tres vegades a la setmana. Si no et fa prou efecte posa't davant de mirall i comença a insultar-lo com si realment fos ell, no t'estalviïs paraulotes ni cares lletges i pensa en tots els somnis que et va aixafar, veuràs  que -quan més grosses les diguis-  la imatge del fantasma es projecta en l'espill...i després desapareix.

Et.. le Voilà!

Sempre teva

Missis Flipy

EL CAS DEL MISTERI DE L'ENAMORAMENT.

M'envia Mel de Palamós aquesta torbadora pregunta:

"Per què de vegades ens enamorem de qui ens enamorem? "

Dones esperant, amb por i sorpresa, la revelació del misteri...

Estimada Mel,

En una sola pregunta has posat gairebé tot el misteri de la creació. Però com que no sóc científica ( tot just vaig estudiar una assignatura anomenada ciencias naturales a l'època llunyana de la dictadura),  pas poc que et podré contestar amb propietat empírica. Tanmateix assajarem de trobar amb la llengua semblances que ens acostin als laterals que envolten el misteri del GRAN FORAT!
  És evident pel que intueixo que amb el cervell i la raó, rarament t'haguessis acostat a la major part dels homes que t'han enamorat.. això em diuen la major part de dones consultades que se sinceren amb mi, en quatre ratlles escrites de pressa entre l'escola dels nens, nar a ajudar a la iaia o fer-se càrrec de la vida domèstica. Ben poques estan contentes cor dedins de l'elecció que van fer guiades pel seu enamorament. ( el mateix fóra aplicable per als homes)

Però.. no sabem quins són els designis o plans misteriosos de la natura, per reproduir-nos, només sentim unes forces que no podem negar ni evitar i, presoners d'aquesta innegable i fatídica inèrcia, ens aboquem les unes a matrimonis, les altres a parelles, les altres a relacions passionals,..i així en un llarg mostrari. I d'aquesta tria continua creixent i creixent la humanitat.

El que sí podem ja afirmar, sense temor d'equivocar-nos, és que la natura és idiota. No és sàvia ni molt menys, juntant el que ajunta i separant el que separa. Poques vegades l'elecció natural i l'home que ha estat triat sense voluntat, passat el temps i passada la fal·lera, hi estan d'acord.

L'impuls amorós actuant en dos equins, somera i cavall, segons aparences.

Bé.. Espero haver-te contestat una mica, estimada.
Si la resposta no et plau, et commino a comprar-te unes gambetes de Palamós i menjar-te-les xuclant el cap amb fruïció i deixant, per a la fi, la cua.

Sempre teva

Missis Flipy

EL CAS DE L'ENIGMA DELS CAPULLOS

Missis Flipy, tinc una pregunta fonamental, que m'agradaria que m'ajudés a resoldre: per què les dones sempre s'encaparren amb els més capullos? Gràcies d'antuvi.

Ed.

Misteriós i entranyable Míster Ed.,

¿S'ha preguntat mai d'on prové aquesta bonica expresió col.loquial i ja tan nostrada "capullo?.

He fet unes petites indagacions diccionarials.

L'imperial capullo que, amb tant de gust la llengua catalana ha fet seu, prové de l'embolcall del cuc, allò que es desestimarà en un futur i que no servirà ja més que per a matèria orgànica. És perxò que interpreto que dir " el més capullos", no és ja ni dir , homes cucs, o sigui, aquells que no arriben a fer el vol ( que  no a fer la papallona), o per dir-ho en terminologia sexològica:  projectes d'home interruptus,  i encara per fer-ho més entenedor i dient-ho a la manera mecànica:  homes en marxa enrere, cap al simi ( recorrent a la biologia)..

No, no el que vol dir vostè és que són allò que no serveix, detritus, matèria orgànica en descomposició.

Que per què les dones ens encaparrem amb ells??

Gran pregunta, Mr. Ed. Gran Pregunta!

Sí, també hi he pensat: ja sap vostè que les relacions matrimonials a la llarga, ( això les més sortoses), o a la més curta, (aquestes les més), són francament avorrides. Això em diuen les dones en les cartes que en rebo, on m'expliquen com es mig marceixen a la llar matrimonial, encara que s'hagin alliberat i ara també treballin fora de casa. No tenen il.lusió. Tot i que algunes afortunades no estiguin casades amb capullos!

En canvi els "capullos" proporcionen una vida més animada, amb pujades i baixades i canvis i girs inesperats, que dóna a la muller la sensació que no està enterrada de per vida ( tal i com sent, segons m'expliquen, en alguns trams del seu matrimoni).

No és pas problema dels homes, sinó de la institució social.

Ara bé.

Canviar la institució social, és com voler traslladar pedra per pedra el Vaticà a Taítí. ( Que per cert amb tanta calor ¿ com serien els hàbits?)

I ja sap.. No sempre vol dir el que vol dir fer el papallona.

Sempre seva

Capullo de bona família en acció.

Missis Flipy

EL CAS DE L'HOME DEL XAT QUE NO VOLIA SER INFIDEL

"Me té farta, farta, Missis Flipy.. Se passa tot lo puto dia xatejant amb mi, llençant-me pulles i fotent-me calenta, i calentant-se ell, en definitiva. I clar, després me diu que ell és fidel!! I jo me pregunto: què trons és ser fidel?¿Ser fidel és no fotre un polvo i passar-se tot el dia parlant, somiant ,escalfant i pensant en una altra?? I nar-me dient que està enamorat de mi i que bli i que bla i que ell mai ha anat amb cap d'altra dona, que només han sigut ruqueries el que ha tingut, res sèrio ni fixe... Quin restret morbós! I així anem perdent el temps, Missis, que si no fos perquè ara no en tinc cap altre en vista que em faci una mica el pes, ja l'hagués engegat a can pistraus o a fregir mones ( Pobres mones).. N'estic tan farta! ¿És que no puc trobar un maleït home normal?"

Patrícia de Deltebre

Estimada Deltebrenca,

Ja creix l'arròs per Deltebre? Beneït arròs que mai falla.

Però anant al peliagut cas, ai Patrícia!, molts homes són així, fantasiegen amb possibles i sucoses ( en sentit ben vaginal, aquest sucoses) infidelitats, es passen a la millor set anys o vint de la seva vida pensant en una altra dona, enamorats, o calents o obsedits o distrets, però li claven a la dona legal!

D'altres usen aquestos arguments per fer confiar a la propera parella sexual, sense haver de tenir després responsabilitats, eludint obligacions i, el que és més bo, carregant de culpes a la parella lliure, que és qui de fet no en té cap de responsabilitat ni de culpa.

Si a aquest marro cultural i patriarcal li sumem l'arquetipus de la dona que roba marits ( més d'una ja t'ho asseguro estaria encantada que li robessin!!).. ets la perdedora abans de començar a jugar senyoreta de les terres del Sud.

Busca-te'n un altre, que aquest sembla un cagamandúrries que passa el temps, i recorda: tot home casat és un perill per a les dones que ha estat retirat de la via pública.

I vés a airejar-te amb mestrals i altres vents de la teva terra riuenca i muntanyosa que te convé desestressar el fetge.



Home casat, retirat de la via pública, i que no vol ser infidel, parlant sense més intencions que comunicar-se, a la barra del bar d'un tren .



Sempre teva

Missis Flipy

EL CAS DE LA TAXISTA DE SABADELL I EL BAR DE TAPES

" (...)al meu marit el vai deixa perque era un patxot. No fotia res i havia de mantenir-lo jo. Així que aprofitant que s'acabava el contracte de lloguer del pis me'n vaig tornar a casa de ma mare. I com qui no vol la cosa, volent la, ens vam deixar estar.Yo ara faig de taxista, ja li he dit. A la meva familia és tradició ser taxista, aixi que em vaig treure la carrera de taxista i bulia treurem la llicencia pero valia mes de cen mil euros que no me va voler deixar cap banc, perque no tenia re meu. ostras!Buenu! El que pasa quan ets pobra! Em vai comprar un pis a Sabadell amb una hipoteca de aquelles que després van resultar ser unes eganya pobres tontos. Me'l vaig comprar a Sabadell, el piset, perque a barcelona o a l'hospitalet d'on soc, son massa cars, i capa lla me'n vai anar. Va ser al nou barri on, acustumada a la ciutat m'aburria com una ostra, que en un dels bars el vai coneixer. Estaba casat aixi que res. Pero un dia fent la ronda de nit amb el taxi mel vai trovar jugan al billar a les dues de la matinada en un bar. Es veu que sabia separat.

Ens vam fer molt amics i desde llavorens anabem tot el dia junts a tot arreu. Me presentaba als seus amics, al seu fill. Un dia me va dir si li llogaba una habitació de casa i despres de pensar mu li vaig dir que si. Aixi que viviem com germa o germana o com amic i amiga.Nabem junts sempre, passabem les festes junts, fins que un dia me va traure del bar on preníem tapetes i birres i me va fer pujar al cotxe i me va dur fins a unes obres que estaven construint a les afores (Ell és paleta) i me va preguntar si m'agradaben aquelles cases apareadas que estaben construint, I es claru que m'agradaben i me va dir que bulia que vivisim junts, perque m'estimaba i bulia tenir fills amb mi i comprar una casa pels dos d'aquelles amb pissina i me va fotre un petonarro als morros que me va deixar baldada. Quina alegria me va agafar Missis Flipy! Una alegria! pero Una alegria! Ai! Encara m'alegro ara, recordantla l'alegria! buenu, total que ens vam possar a durmir junts. I nomes durmiem. Perque ell no em feia el amor ni res. I me deia que era perque estaba acostumat a la seva ex-dona. Fins que un dia me va dir que jo no era el seu tipu. Me va dir quan li vaig reclamar que mu fes: "Es que no eres mi tipo". I se va donar mitja bolta i a roncar. Tres dies despues vaig tornar a casa i su habia endut tot. Jo soc una dona grasa, vamos gordita, pero mai habia tingut cap problema..Ara, des de llavorens, tot i que tinc  40 anys que diuen es l'epoca sexualment més activa i torrida de la dona, ja mai tinc ganes de fer l'amor Missis Flipy. Amb ell ens trobem al mateix bar i ens portem be i me convida fins i tot a tapes quan me beu. .."

Adelaida Morales

Estimada Adelaida,

No sé si has sentit parlar dels maltractadors psicològics, però segur que entendràs quina és la seva premissa, el seu lema i la seva motivació. Es resumeix en una noció de quatre paraules: TU NO VALS RES. Aquest és l'enunciat lingüístic cap al qual es dirigeixen i que més els omple. El teu paleta, de qui no me n'has dit el nom, podria ser un bon mestre d'obres, ja que ha esmerçat temps i fets a fer-te creure especial, per després en un sol cop mestre fer-te sentir una merda. És com aquells constructors de circuits amb fitxes de dominó, que només ho construeixen tot durant mesos, de vegades, per veure com d'un sol cop, tot cau i es desfà.

Ai, estimada!, ¿i a sobre deixes que aquest microbi humà, gegant mosntruós, et pagui tapes?? No has entès el que ha fet amb tu Adelaida. I el que encara continua fent: Es tracta no només de fer-te sentir una merda, sinó de molt més: vol que et sentis culpable de ser la merda que ell t'ha fet creure que ets.I vol continuar tenint-te sota el seu poder i influència.

Et recomano tres coses bàsiques, estimada taxista: La primera que vagis a un centre d'atenció a la dona, on et podran fer comprendre el que has viscut ( saber que tenim una ferida és el primer pas per curar-la); La segona que deixis de prendre tantes tapes, per més que siguis una dona sexy, això no és bo per a la salut i més passant-te tantes hores asseguda i al volant. I la tercera i primordial, que ni el saludis, ni hi parlis, ni res de res. Pensa que ha estat ell qui t'ha fet sentir que TU NO VALS RES.

El dia que ho vegis i ho acceptis et preguntaràs: "I per què si no li he fet cap mal i l'he tractat bé?". Aquell dia torna'm a escriure i gustosa et contestaré.

I recorda: et tracten aparentment taant bé! Que costa de creure que realment t'estan aixafant.

Semblaven una parella tan ben avinguda, i ell la tractava sempre tant bé...

Sempre teva

Missis flipy