EL CAS DE LA TAXISTA DE SABADELL I EL BAR DE TAPES

" (...)al meu marit el vai deixa perque era un patxot. No fotia res i havia de mantenir-lo jo. Així que aprofitant que s'acabava el contracte de lloguer del pis me'n vaig tornar a casa de ma mare. I com qui no vol la cosa, volent la, ens vam deixar estar.Yo ara faig de taxista, ja li he dit. A la meva familia és tradició ser taxista, aixi que em vaig treure la carrera de taxista i bulia treurem la llicencia pero valia mes de cen mil euros que no me va voler deixar cap banc, perque no tenia re meu. ostras!Buenu! El que pasa quan ets pobra! Em vai comprar un pis a Sabadell amb una hipoteca de aquelles que després van resultar ser unes eganya pobres tontos. Me'l vaig comprar a Sabadell, el piset, perque a barcelona o a l'hospitalet d'on soc, son massa cars, i capa lla me'n vai anar. Va ser al nou barri on, acustumada a la ciutat m'aburria com una ostra, que en un dels bars el vai coneixer. Estaba casat aixi que res. Pero un dia fent la ronda de nit amb el taxi mel vai trovar jugan al billar a les dues de la matinada en un bar. Es veu que sabia separat.

Ens vam fer molt amics i desde llavorens anabem tot el dia junts a tot arreu. Me presentaba als seus amics, al seu fill. Un dia me va dir si li llogaba una habitació de casa i despres de pensar mu li vaig dir que si. Aixi que viviem com germa o germana o com amic i amiga.Nabem junts sempre, passabem les festes junts, fins que un dia me va traure del bar on preníem tapetes i birres i me va fer pujar al cotxe i me va dur fins a unes obres que estaven construint a les afores (Ell és paleta) i me va preguntar si m'agradaben aquelles cases apareadas que estaben construint, I es claru que m'agradaben i me va dir que bulia que vivisim junts, perque m'estimaba i bulia tenir fills amb mi i comprar una casa pels dos d'aquelles amb pissina i me va fotre un petonarro als morros que me va deixar baldada. Quina alegria me va agafar Missis Flipy! Una alegria! pero Una alegria! Ai! Encara m'alegro ara, recordantla l'alegria! buenu, total que ens vam possar a durmir junts. I nomes durmiem. Perque ell no em feia el amor ni res. I me deia que era perque estaba acostumat a la seva ex-dona. Fins que un dia me va dir que jo no era el seu tipu. Me va dir quan li vaig reclamar que mu fes: "Es que no eres mi tipo". I se va donar mitja bolta i a roncar. Tres dies despues vaig tornar a casa i su habia endut tot. Jo soc una dona grasa, vamos gordita, pero mai habia tingut cap problema..Ara, des de llavorens, tot i que tinc  40 anys que diuen es l'epoca sexualment més activa i torrida de la dona, ja mai tinc ganes de fer l'amor Missis Flipy. Amb ell ens trobem al mateix bar i ens portem be i me convida fins i tot a tapes quan me beu. .."

Adelaida Morales

Estimada Adelaida,

No sé si has sentit parlar dels maltractadors psicològics, però segur que entendràs quina és la seva premissa, el seu lema i la seva motivació. Es resumeix en una noció de quatre paraules: TU NO VALS RES. Aquest és l'enunciat lingüístic cap al qual es dirigeixen i que més els omple. El teu paleta, de qui no me n'has dit el nom, podria ser un bon mestre d'obres, ja que ha esmerçat temps i fets a fer-te creure especial, per després en un sol cop mestre fer-te sentir una merda. És com aquells constructors de circuits amb fitxes de dominó, que només ho construeixen tot durant mesos, de vegades, per veure com d'un sol cop, tot cau i es desfà.

Ai, estimada!, ¿i a sobre deixes que aquest microbi humà, gegant mosntruós, et pagui tapes?? No has entès el que ha fet amb tu Adelaida. I el que encara continua fent: Es tracta no només de fer-te sentir una merda, sinó de molt més: vol que et sentis culpable de ser la merda que ell t'ha fet creure que ets.I vol continuar tenint-te sota el seu poder i influència.

Et recomano tres coses bàsiques, estimada taxista: La primera que vagis a un centre d'atenció a la dona, on et podran fer comprendre el que has viscut ( saber que tenim una ferida és el primer pas per curar-la); La segona que deixis de prendre tantes tapes, per més que siguis una dona sexy, això no és bo per a la salut i més passant-te tantes hores asseguda i al volant. I la tercera i primordial, que ni el saludis, ni hi parlis, ni res de res. Pensa que ha estat ell qui t'ha fet sentir que TU NO VALS RES.

El dia que ho vegis i ho acceptis et preguntaràs: "I per què si no li he fet cap mal i l'he tractat bé?". Aquell dia torna'm a escriure i gustosa et contestaré.

I recorda: et tracten aparentment taant bé! Que costa de creure que realment t'estan aixafant.

Semblaven una parella tan ben avinguda, i ell la tractava sempre tant bé...

Sempre teva

Missis flipy