BON ANY A TOTS Pau Casals a l'ONU 1971 - I am a catalan

 PEACE IN THE WORLD     I AM A CATALAN, TOO

EL CAS DEL MALTRACTADOR QUE ES FEIA PASSAR PER HOME MALTRACTAT

"Estimada Miss Flipy,

sóc una dona ja madura i des de fa poc he passat a engreixar les llistes de dones maltractades psicològicament, que gairebé encatifen ja el país.

L'escric perquè en el meu cas, la meva ex-parella, no només és un maltractador. És quelcom molt pitjor, allò que s'anomena un ésser incapaç de sentir els patiments dels altres, una d'aquestes persones que no tenen emocions davant del dolor, sinó que només ho fan veure. És un tan gran manipulador que, encara que des que el vaig deixar he passat d'ell com de la tinya i no li he contestat a una sola de les cartes o trucades, ell encara  fa veure que jo l'aconsegueixo i es presenta davant dels altres com un home maltractat. La seva gran intel.ligència exempta de tota ètica i manipuladora d'alt nivell, juntament amb la seva, en diré" subnormalitat emocional i empàtica", el converteixen en un ésser altament perillós, ja que és un depredador de la mateixa espècie, un home que gaudeix destruint la dona que té a la vora, com ja va fer amb la seva esposa, abans que amb mi ( i a saber amb quantes més).

El cas, Miss Flipy, és que ell ara es dedica a intoxicar gent del meu entorn perquè es pensin que és ell el maltractat i la bona persona....."

(Tresa Canela de Barcelona)

Estimada Tresa,

a tu t'ha de donar igual el que faci aquest home, el que digui o a qui manipuli. Els altres per ells faran. No sé si ja saps que en uns estudis cerebrals que s'han realitzat usant persones sense emocions empàtiques ( o sigui depredadors insensibles) i persones normals, s'han vist uns resultats molt aclaridors. L'experiment consistia a nar fent escàners cerebrals gràcies a uns electrodes estratègicament col.locats al crani, mentre se'ls mostrava diferents imatges, com per exemple un nadó, un prat, una dona esquarterada, una flor , un be agonitzant., una cuina amb una àvia, una dona dilapidada,, les ,persones primeres, o sigui els sense emocions empàtiques, no mostraven cap canvi en l'escorça cerebral, quan veien una imatge o una altra ja que els impactava igual una cosa que una altra. És a dir: eren insensibles al dolor.

En el cas del teu ex ens trobem amb una persona similar, però amb una gran capacitat per fer veure que té emocions, per fer teatre davant dels altres. Només de pensar-hi em sembla un ésser repugnant.
Alegra't d'haver-lo fet fora de la teva vida. Talment haguessis fet fora un virus letal, d'aquells que entren sense fer soroll, doncs aquests éssers s'hi assemblen.

Ell continuarà enganyant els dèbils d'esperit mentrestant. No dóna per més. tu, ni cas.

Abraçada, sort i endavant Tresa!

Miss Flipy

BON NADAL NOSTÀLGICS!

EL CAS DEL SECRET BEN GUARDAT

 " Estimada Missis Flipy....Aquest secret no ha de sortir d'aquí. (Anònima)."

 

Estimada anònima:

no et preocupis que no en diré res..

Ah! I estic amb tu en tot el que exposes. T'encoratjo a seguir així. Ja es diu que " D'arbre dolent no n'esperis bon fruit." i  (amb perdó) que " Pel que li queda de manar, ja t'hi pots cagar."

Sempre teva


Missis Flipy

EL CAS DE L'HOME A QUI, SUPOSADAMENT, LI HAVIEN FET UN TREBALL

Querida Missis flipy

ya me perdonará que le escriba en castellano, pero por mi edad, tengo ya 55 años, nunca me enseñaron a escribir en mi lengua. Me dirijo a usted esperanzada que me sepa dar una solucion puesto que no se verla en mi, y eso que hace dias que la busco. Me llamaré Lucecita, para no decir mi nombre y que alguna vecina o conocida pudiera conocerme que hay mucha chafardería y safarech en la calle. Mi caso es el que sigue:

me casé muy joven contraveniendo el deseo de mi abuela que quería que estudiase comercio y pusiese una butiga. Me casé y tuve tres hijos que ya tengo casados y colocados, gracias a Dios. Ahora hace dos años, pero, mi marido con el que llevaba más de 35 años se fue de casa y me pidio el divorcio. Me destrozó la vida porque yo no se más que estar con el, puesto que deje la casa jovencita y él me enseñó como teníamos que vivir. Y por más que me dejó, yo aun le quiero, le quiero aunque siempre me dijeseque era tonta y que no sabía hacer nada más que malcriar a mis hijos y volveria con el arrastrandome de genolls si fuera necesario.

No cal que le diga que estuve en un infierno, ya que durante mas de tres meses no pude levantarme de la cama porque no tenia fuerza ya que pareceria que el alma pesaba tantísimo dentro del cuerpo, que no me dejase arrastralo. Despues poco a poco fui moviendome hasta ahora que ya me muevo y salgo y entro pero tengo el corazon vacio como la cesta de un pobre hambriento y debilitado.

Él mientrastanto se fue a vivir con una catalana del norte, con la que duró poco y ahora desde hace un par de meses, lo ven con una colombiana joven y culona, que yo creo y me lo han dicho las videntes, que le han hecho un trabajo que no le deja ver claro..."

Estimada Lucecita,

   Jo també vaig escoltar "Lucecita" aquella novel.leta radiofònica dels migdies i encara em ve al cap la cançó que la precedia. Dit això estimada, no sé com pots refer-te a tu mateixa, després de la desestructuracio que intueixo has patit durant més de 35 anys. Només pots fer-ho de manera lenta, i estimant-te.  I buscant ajuda professional. Recorda aquella frase que diu que si salvem la nena que portem dins haurem salvat la dona. Busca-la.. segur que la trobes espantada sota tantes runes com sembla que és ara mateix la teva vida.

   Per altra banda, el que has de dir-te és que si aquest home, el teu ex marit, volgués tornar amb tu, te n'aniries d'allí ni que fos a cops de dent, encetant-te els genolls i els colzes.  No et paga la pena una ànima com la que descrius.

    Una última cosa: t'he de fer caure la bena que portes als ulls: per més que vagis a vidents o tarotistes que et diguin que li han fet un treball al teu ex-marit per lligar-lo i anul.lar-li la voluntat, no les creguis. És mentida.Aquest mite de la dona iberoamericana o brasilera amb espelmes i fent nusos per tal de lligar l'amor d'un home ,és el mateix que aquell de l'aparició de la dona al revolt de la carretera; una invenció que ha fet fortuna.

Ah i aprofita la paga de divorci que t'ha quedat (segons m'expliques) després d'anys de netejar, cuinar, cardar i en definitiva d'aguantar el teu ex! Fes-te cures de bellesa, massatges i coses similars.. quan l'ànima està cloc-i-piu com la teva, millor que quan ens mirem a l'espill hi trobem una dona agradable o, si més no, que no ens espanti.

Intenta Be happy i don't worry

Estri per fer-se massatges a les cervicals o a la planta del peu.

Sempre teva

Missis Flipy

GRASITAS. l'ANTIANORÈXICA

Estimats i estimades lectores:

aquí teniu l'antídot a l'anorexia: La nina "Grasitas", que és taaant simpàtica!

Petons grassonets

Miss Flipy

Carta d'Agnès, la dona maltractada psicològicament.

"Estimada Miss Flipy,

ara fa uns mesos vaig abandonar la meva parella, un maltractador piscológic dels més fins. Des de llavors la meva vida ha respirat tranquil.la, però així i tot ell no deixa d'acosar-me... .."

Agnès de Barcelona


Estimada Agnès,

He llegit amb atenció la teva carta, de la qual en reprodueixo un fragment. Observo que tens una certa inquietud pel seguiment que t'està fent el teu maltractador amb trucades, missatges i fets varis. T'he de dir que el primer de tot que has de fer és relaxar-te i oblidar aquest mal home. També, per si de cas, vés al centre d'atenció a la dona de la teva localitat, per tal de fer constar el cas, per si ho necessitessis en un futur. Els maltractadors solen ésser grans manipuladors i solen manipular el seu entorn, que sol pensar d'ells que són bones persones.
Res més lluny de la realitat.
A un maltractador, ni aigua Agnès.

Esperant haver-te estat d'ajuda

Miss Flipy

EL CAS DE L'HOME QUE NO PODIA DORMIR

No puc deixar de pensar amb ella, no puc viure, no puc dormir. Se que la he perdut per sempre..."

"La meva parella en va deixar, en part per culpa meva, fa ja unes setmanes. Era l’amor de la meva vida, era la persona que mes he estimat i estimo encara. No puc deixar de pensar amb ella, no puc viure, no puc dormir. Se que la he perdut per sempre..." ( fragment del comentari deixat pel Joan)

Estimat Joan,

Ets el típic cas de personatge induït pel mals efluvis romàntics i per la tonteria segledinouesca, seduït per una manera de sentir romàntica que trobo verinosa i altament letal.

Et recomanaria que llegissis Madame Bovary, tot fixant-te en el personatge de Monsieur Bovary.. Un cop entès el missatge, et demanaria que tiressis el llibre al contenidor de la brossa, dient:

"Madame BoVary no sóc jo i Monsieur Bovary, tampoc.·"

 ( això pots repetir-ho tres vegades o tantes com et calgui)

A continuació pots dedicar unes setmanetes alternant arts marcials i dutxes fredes per tonificar el bon sentit i allunyar la tonteria de l'ànima. I per coronar la salut mental bones sessions de silenci sense pensament.

El Romanticisme ha fet massa mal i, pel que veig, en continua fent.

En fi, si encara així continues sense poder dormir, compta porcs que són més fácils de veure, pel catalans, que els béns. Si el recompte de la piara de porcs no et va bé, intenta-ho amb conills o gallines. Acabats els animals del corral, si no t'ha funcionat ni amb els cargols de la cargolera, vés a un especialista de la son.

Atentament i esperant haver-te sigut útil,

Miss Flipy

"Estimada Miss Flipy,

sóc un home que ronda la quarentena. Ara fa un mes em va abandonar la dona, amb el meu millor amic, el meu gos.

No aixeco cap. (..)

Ramon del Vilosell"


EStimat Ramon,

La solitud no és el millor amic de l'home, mai li mou la cua o se li refrega amb delectació.
Però és més fidel que la pròpia vida.. perquè fins i tot quan l'home mor, ella amb ell es queda.
Així que valora-la com cal.

Si no tens surts, no hem d'oblidar que ets un home i que els teus recursos de supervivència afectiva ( vaja! el pack de supervivència amb què ta mare t'envià al món), són mínims, per no dir nuls; si no aconsegueixes aixecar cap, usant la teva expressió; doncs aixeca el cul i apunta't en algun equip de futbito sala, ja que el joc d'equip i la pilota, et farà oblidar el nul que arribes a ser per estar amb tu mateix i gestionar les teves emocions. (culpa de ta mare, és clar, que es va preocupar força de no ensenyar-te'n)
També et servirien unes classes de salsa o de tennis.. per posar exemples paral.lels.

Ànims, que el món sí s'acaba. Ramon.

Miss Flipy

EL CAS DEL CRÍTIC ENFEINAT

 "goso tot i que no la cunec preguntarli pel meu cas... lo meu home es critik del suplemen de cultura del diari i sempre me diu que ha de sorti de nit per fer critikes de les noyes jobes i per trovar nous talens... io no muc crec .. YYaaaa no puccc meeesss!! No mu acabo de creure.. que he de fe?? astic desesperada"
(fragment de la carta de Trini de la Mariola )

Estimada Trini de la Mariola,

El primer: mai et desesperis... Un cop aconseguida la premissa primera i principal tens diferents opcions.

Si tens diners, jo de tu em pagaria unes sessions a l'spà més proper a casa, després agafaria la visa del meu home i la sangraria fins fer-li mal... així, tranquil.la i ben arregladeta, aniria a dinar en un bon restaurant amb amigues, mentre una mucama em neteja la casa i me'n tornaria, després d'anar al cine o algun altre acte cultural o lúdic, on esperaria que el meu estimat home crític tornés del diari i em digués que surt a treballar. Moment en què li diria: passa-ho bé carinyo.

I així aniria fent cada dia.. Per cert.. millor que el massatgista fos home.

Si no tens diners, divorcia't... això no es pot aguantar sense un bon matalàs esconòmic.

Més enllà d'aquests consellets, aquí em tens per al que vulguis, estimada.

Missis Flipy

 

EL CAS DE LA POETA QUE NO SE'N SURT

"Estimada missis Flipy,

Escric per demanar-li consell. (...)

Em sento molt desanimada, fins al punt que he pensat de deixar estar tots els meus somnis i il.lusions i tirar a la brossa (metafòrica) el treball de tants anys, perquè malgrat els meus esforços no me'n surto ni penso ja que me'n surti, cosa que em té l'autoestima per terra.

Li ho explico i així ho entendrà.

Tinc, en l'actualitat, 32 anys . Des que anava a la universitat , d'això ja fa més de 12anys,  que vaig amunt i avall enviant els meus poemes a concursos,  editors, revistes. També he anat a congressos i conferències aquí i allà, per tal de poder entrar en algun tipus de cercle, i si bé ho he aconseguit parcialment, el cercle no m'ha servit per altra cosa que per ofegar-me.

He vist, a més, com el fet de ser dona i lligar-te o posar calent o fins i tot cardar amb algun dels nababs que corren pels events és sinònim, gairebé segur, de sortir de seguida a la plana de diaris, a la ràdio o a algun programa de segona línia televisiva. O el que és millor de guanyar un premi literari. (..) Anant per aquet camí, n'he vist prosperar a moltes, mentre jo em quedava com un gos a la cuneta. I això que moltes escrivinen amb el cul. En fi que veig que el treball no m'ha servit per a res. I com que ni sóc lesbiana, ni sóc massa desitjable per als homes,ho tinc negre ni que volgués vendre'm.

Els homes, estimada Missis Flipy, continuen dominant el cotarro i donant les prevendes i absolucions. Si almenys fos lesbiana...."

( reproducció d'un fragment de la carta enviada per Cecília E.H de Juià)

Estimada Ceci,

La vida és molt curta per a tanta tonteria. He llegit la teva carta i els teus poemes, estimada i t'encoratjo a que com Aznar amb el català, usis la poesia en la intimitat. Éssent dona, escrivint així, i sense ser ni morbosa, ni atractiva, ni tenir tan sols iman per captar converses o interessar poderosos, no arribaràs mai a bon port. Escriu per a tu i passa d'aquest món literari. Si almenys fossis lesbiana! En fi:

És que fins i tot ni que escrivissis molt bé ho tindries fatal amb aquestes carasterístiques, estimada.

No és res personal del món contra tu, això que et passa: és que el món va així.

Pensa, per a consolar-te, que dintre de mil anys potser ni tan sols es recordaran de Sant Joan de la Creu ( de fet ara després de 800 ja ni es recorden del capellà de Bolquera).

I cuina pastissos o vés al gimnàs, o tingues fills o busca't una colla de cap de setmana.

En fi

amb els meus millor desitjos..

nananána nananána nananá

Missis Flipy

UN CAS COM UN CABÀS

Ahir em van contar una situació ( curiosa, si més no).  La d'un home que s'autoproclama maltractat i que posa en dubte el maltracte ( justificat i admès per professionals) d'una coneguda seva amb frases com:
            " no serà tant!" 
           "el tens massa controlat"
           "¿ vols dir que no exageres?".. etc
i que, quan és recriminat  per un comportament que deixa la credibilitat de la dona per terra, ell diu mig rialler, mig com fent broma, que actua de defensor del diable, i que el maltracte de les dones és molt pitjor perquè és molt més cruel.
Com si la crueltat tingués gènere!

Finalment en ésser acorralat per tot tipus d'arguments, acaba dient a la seva coneguda, la dona maltractada:

No serà que el trobes a faltar??  ( aquí es refereix evidentment a l'home que l'ha maltractada mentalment)


La manca de qualitat moral i ètica d'aquest individu només pot ser justificable per causa d'algun tipus de problema que estigui passat arrel del seu propi cas... I així i tot em resulta difícil admetre un comportament tan moralment mesquí.

El meu consell és allunyar-se també d'individus així. Per pura salut mental, que és del que es tracta.


Bon dia!

Maltractadors psicològics, els depredadors silenciosos.

per Missis Flipy

Detectar el maltracte quan no és físic o verbal, és una qüestió molt difícil de detectar; fins al punt que qualsevol pot caure al radi d'acció d'un maltractador i acabar per ser-ne la víctina.
El procediment del maltractador o depredador consisteix en anar baixant l'autoestima i a la par la seguretat i autoconfiança de la presa.. Fóra, per dir-ho amb un exemple, com un enverinament llarg i imperceptible, però no per això menys innocu. Aprofitant un altre símil fóra com tenir excès de col.lesterol a la sang que un no se n'adona, si no es fa análítiques, fins que ja és massa tard.

De tota manera hi ha un parell de circumstàncies que permetrien detectar-lo en una primera instància.

La primera senyal la rebrien invariablement aquelles persones que compten amb un grau d'intuïció notable: qualsevol símptoma corporal o mental inexplicable com podria ser, una sudoració inadequada, el fet de recordar sense cap lògica una mala persona del nostre passat quan acabem de conèixer a la nostra possible parella... tot això ens hauria de posar en guàrdia respecte a la persona que hem conegut.

La segona senyal, la senyal diria indiscutible, fóra trobar una parella que ens omple totes ( fixeu-vos bé en el terme totes), les nostres necessitats. Ens les omple fins al punt que ens sembla el complement perfecte. Arribats en  aquest punt desenganyeu-vos.. la perfecció no existeix i si ens fa veure que és perfecte-perfecta voldrà dir que ens està fent un paper de teatre.
El paper pot durar molt de temps, anys, mentre el depredador no tingui a la seva víctima.
Veure en l'enamorat o parella defectes, és un símptoma d'immillorable salut d'enamorat i relació.
Un cop la víctima s'empassi la perfecció del depredador, aquest abandonarà el paper i apareixerà una altra persona freda, distant, menyspreadora....

Si poséssim un altre símil per explicar aquest canvi, ens va bé el conte de hansel i Gretel i la bruixa amable que amb mil i una  estratagemes  duu els nens enganyats al seu negre destí: perdre llibertat, autoestima,alegria i gairebé la vida.

El maltractador així que consideri que té segura la seva presa, deixarà el seu paper de príncep perfecte i es convertirà en un tirà que la menysprearà i li farà molt de mal. La presa, acostumada a viure entre cotofluixos, no entendrà res. Pot ser que quedi xocada en uns primers moments.

Cal estar a l'aguait, perquè en una societat patriarcal com la nostra, i amb l'alliberament ( entre cometes) de les dones; el maltractament és una moneda corrent de canvi.

Us deixo enllaços per tal que us n'informeu en profunditat.

www.sappiens.com/ 
Signos de violencia psicológica. ¿Cómo detectar el maltrato psicológico?
www.psicoadan.com/ti_maltratopsi.htm

            Telèfons d'urgència per a denunciar Maltractes... 900 100 009
                                                                        Telèfon d'emergències...112

                                    Sentir-se descontent és el primer pas en el creixement d'un home o d'una nació..
                                                           O.Wilde

Estimats, estimades...

Sentim-nos descontents i creixem!
Amb aquest motiu i des d'aquest bloc us vull oferir la possibilitat que m'envieu els vostres dubtes, els vostres neguits, les vostres esperances, i em comprometo a aconsellar-vos al respecte.
Perquè no em puc ajudar, però sí puc ajudar-vos.
I perquè equivocar-se en grup, no és el mateix que equivocar-se sol.

Missis Flipy