miércoles, 19 de enero de 2011

LA BONA CASADA..LLIÇÓ PRIMERA o dels set dies.


   A l'home, diuen, se li arriba per l'estómac i per la panxa..
   Però, amigues meves, si li prepareu un bon sopar, ja esteu ben arreglades, així que us donaré uns consellets. Allí van amb tot el meu amor.
   La primera setmana treballeu de valent fent-li sopars, feu fins i tot pastissos o rebosteria variada.. Però heu de seguir aquesta guia bàsica de supervivència que ara us vull explicar. Veureu:
el primer dia passeu-vos amb la sal, que no pugui dormir en tota la nit, de tant aixecar-se a beure. El segon cremeu la cassola de verdura o del que li féu, de manera que tot tingui gust de cremat i sigui insalvable i immenjable; el tercer dia feu que el peix quedi cru i cremat  -ja sé que és difícil de fer, però apreneu-ne, esforceu-vos! no us rendiu els resultats són més que sorprenents ( !!!)-; el quart li cuinareu un arròs que gairebé no es pugui agafar amb la cullera de tan apretat que us quedi ( amb amor i paciència aconseguireu això i més). El cinquè dia féu-li una crema catalana que sembli penjolls d'ous liquats i serviu-li amb cara desencaixada a punt de plorar, per tal que ell, dut per la compassió, hagi de menjar-se-la ( tingueu camamilla a punt sempre); el sisè dia feu-li el seu plat favorit, com per fer les paus amb el seu estómac castigat, aquest dia, tanmateix, us passareu amb la sal i deixareu que sigui el que sigui es cremi..- o sigui, tindreu feina doble. El setè dia rematareu amb un pastís, la massa del qual haurà de quedar sense pujar i mig crua.

Amb això, ja us asseguro que ell farà els possibles per portar-vos a dinar o a sopar fora o per comprar menjar fet o precongelat.. o per quedar-s'hi ell, si més no; i fins i tot, en cas de penúries econòmiques, per cuinar ell mateix.  En fi que, d'aquesta manera, estimades, us estalviareu una feinada del copó. I ell sempre us veurà com la pobreta dona que s'esforça sense tenir cap traça, o sigui com una inútil sacrificada.. Gran imatge arquetípica, que agrada a tots els homes i molt.

Bé. Espero que aquest consellet us animi i serveixi.

Sempre Vostra. Missis Flipy.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.