EL CAS DE LA POETA QUE NO SE'N SURT

"Estimada missis Flipy,

Escric per demanar-li consell. (...)

Em sento molt desanimada, fins al punt que he pensat de deixar estar tots els meus somnis i il.lusions i tirar a la brossa (metafòrica) el treball de tants anys, perquè malgrat els meus esforços no me'n surto ni penso ja que me'n surti, cosa que em té l'autoestima per terra.

Li ho explico i així ho entendrà.

Tinc, en l'actualitat, 32 anys . Des que anava a la universitat , d'això ja fa més de 12anys,  que vaig amunt i avall enviant els meus poemes a concursos,  editors, revistes. També he anat a congressos i conferències aquí i allà, per tal de poder entrar en algun tipus de cercle, i si bé ho he aconseguit parcialment, el cercle no m'ha servit per altra cosa que per ofegar-me.

He vist, a més, com el fet de ser dona i lligar-te o posar calent o fins i tot cardar amb algun dels nababs que corren pels events és sinònim, gairebé segur, de sortir de seguida a la plana de diaris, a la ràdio o a algun programa de segona línia televisiva. O el que és millor de guanyar un premi literari. (..) Anant per aquet camí, n'he vist prosperar a moltes, mentre jo em quedava com un gos a la cuneta. I això que moltes escrivinen amb el cul. En fi que veig que el treball no m'ha servit per a res. I com que ni sóc lesbiana, ni sóc massa desitjable per als homes,ho tinc negre ni que volgués vendre'm.

Els homes, estimada Missis Flipy, continuen dominant el cotarro i donant les prevendes i absolucions. Si almenys fos lesbiana...."

( reproducció d'un fragment de la carta enviada per Cecília E.H de Juià)

Estimada Ceci,

La vida és molt curta per a tanta tonteria. He llegit la teva carta i els teus poemes, estimada i t'encoratjo a que com Aznar amb el català, usis la poesia en la intimitat. Éssent dona, escrivint així, i sense ser ni morbosa, ni atractiva, ni tenir tan sols iman per captar converses o interessar poderosos, no arribaràs mai a bon port. Escriu per a tu i passa d'aquest món literari. Si almenys fossis lesbiana! En fi:

És que fins i tot ni que escrivissis molt bé ho tindries fatal amb aquestes carasterístiques, estimada.

No és res personal del món contra tu, això que et passa: és que el món va així.

Pensa, per a consolar-te, que dintre de mil anys potser ni tan sols es recordaran de Sant Joan de la Creu ( de fet ara després de 800 ja ni es recorden del capellà de Bolquera).

I cuina pastissos o vés al gimnàs, o tingues fills o busca't una colla de cap de setmana.

En fi

amb els meus millor desitjos..

nananána nananána nananá

Missis Flipy