UN CAS COM UN CABÀS

Ahir em van contar una situació ( curiosa, si més no).  La d'un home que s'autoproclama maltractat i que posa en dubte el maltracte ( justificat i admès per professionals) d'una coneguda seva amb frases com:
            " no serà tant!" 
           "el tens massa controlat"
           "¿ vols dir que no exageres?".. etc
i que, quan és recriminat  per un comportament que deixa la credibilitat de la dona per terra, ell diu mig rialler, mig com fent broma, que actua de defensor del diable, i que el maltracte de les dones és molt pitjor perquè és molt més cruel.
Com si la crueltat tingués gènere!

Finalment en ésser acorralat per tot tipus d'arguments, acaba dient a la seva coneguda, la dona maltractada:

No serà que el trobes a faltar??  ( aquí es refereix evidentment a l'home que l'ha maltractada mentalment)


La manca de qualitat moral i ètica d'aquest individu només pot ser justificable per causa d'algun tipus de problema que estigui passat arrel del seu propi cas... I així i tot em resulta difícil admetre un comportament tan moralment mesquí.

El meu consell és allunyar-se també d'individus així. Per pura salut mental, que és del que es tracta.


Bon dia!