lunes, 20 de diciembre de 2010

EL CAS DE L'HOME QUE NO PODIA DORMIR

No puc deixar de pensar amb ella, no puc viure, no puc dormir. Se que la he perdut per sempre..."
"La meva parella en va deixar, en part per culpa meva, fa ja unes setmanes. Era l’amor de la meva vida, era la persona que mes he estimat i estimo encara. No puc deixar de pensar amb ella, no puc viure, no puc dormir. Se que la he perdut per sempre..." ( fragment del comentari deixat pel Joan)

Estimat Joan,
Ets el típic cas de personatge induït pel mals efluvis romàntics i per la tonteria segledinouesca, seduït per una manera de sentir romàntica que trobo verinosa i altament letal.
Et recomanaria que llegissis Madame Bovary, tot fixant-te en el personatge de Monsieur Bovary.. Un cop entès el missatge, et demanaria que tiressis el llibre al contenidor de la brossa, dient:
"Madame BoVary no sóc jo i Monsieur Bovary, tampoc.·"
 ( això pots repetir-ho tres vegades o tantes com et calgui)

A continuació pots dedicar unes setmanetes alternant arts marcials i dutxes fredes per tonificar el bon sentit i allunyar la tonteria de l'ànima. I per coronar la salut mental bones sessions de silenci sense pensament.
El Romanticisme ha fet massa mal i, pel que veig, en continua fent.

En fi, si encara així continues sense poder dormir, compta porcs que són més fácils de veure, pel catalans, que els béns. Si el recompte de la piara de porcs no et va bé, intenta-ho amb conills o gallines. Acabats els animals del corral, si no t'ha funcionat ni amb els cargols de la cargolera, vés a un especialista de la son.

Atentament i esperant haver-te sigut útil,

Miss Flipy

1 comentario:

  1. Qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar

    ResponderEliminar

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.