EL CAS DEL CRÍTIC ENFEINAT

 "goso tot i que no la cunec preguntarli pel meu cas... lo meu home es critik del suplemen de cultura del diari i sempre me diu que ha de sorti de nit per fer critikes de les noyes jobes i per trovar nous talens... io no muc crec .. YYaaaa no puccc meeesss!! No mu acabo de creure.. que he de fe?? astic desesperada"
(fragment de la carta de Trini de la Mariola )

Estimada Trini de la Mariola,

El primer: mai et desesperis... Un cop aconseguida la premissa primera i principal tens diferents opcions.

Si tens diners, jo de tu em pagaria unes sessions a l'spà més proper a casa, després agafaria la visa del meu home i la sangraria fins fer-li mal... així, tranquil.la i ben arregladeta, aniria a dinar en un bon restaurant amb amigues, mentre una mucama em neteja la casa i me'n tornaria, després d'anar al cine o algun altre acte cultural o lúdic, on esperaria que el meu estimat home crític tornés del diari i em digués que surt a treballar. Moment en què li diria: passa-ho bé carinyo.

I així aniria fent cada dia.. Per cert.. millor que el massatgista fos home.

Si no tens diners, divorcia't... això no es pot aguantar sense un bon matalàs esconòmic.

Més enllà d'aquests consellets, aquí em tens per al que vulguis, estimada.

Missis Flipy