li voldria exposar el meu cas, perquè no sé ben bé què fer. No sé si he de continuar amb aquesta relació d'amistat o tallar-la. M'agradaria que vostè m'ajudés a decidir-me. Veurà: es tracta d'una amiga meva amb qui hem reprès l'amistat després d'un parèntesi de més de tres anys.
No recordo exactament els motius que em van dur a deixar-la temps enrere, només sé que tenia un caràcter molt agressiu, com si sempre se sentís atacada i ataqués per defensar-se. Tret d'això, no hi havia qui l'aguantés, perquè a més sempre tenia ella la raó i sempre havia de fer-se el que ella deia. També recordo que dia sí, dia també estava intentant rampinyar-me diners o d'altres coses, vestits, estris de la casa.., sempre usant un tó ploramicó com per fer-me sentir pena i fer-me sentir responsable de les desigualtats del món, quan jo només sóc una dona de la classe baixa benestant occidental.
Bé, doncs vam reprendre la relació i, aquest fet va coincidir amb una petita tragèdia d'anar per casa que em va ocórrer quan ja l'havíem represa, fet que aquesta amiga aprofità per fer-se imprescindible en llargues trucades telefòniques, dia sí, dia també; en les quals s'erigí en mestra espiritual meva, paper que, per cert, ningú no li demavana. Això fins passat el primer embat del drama, que durà cosa d'una setmana, moment en què començà a enfadar-se amb mi i em va dir que ella tenia feina i que li creava ansietat que la truqués. Vaig deixar de trucar-la. Després vingué a passar aquí uns dies i quan marxà en deu dies la vaig trucar dues vegades ( que ella féu augmentar a tres.. vull dir que s'inventà una trucada de més). Va ser quan em va escriure fent-me quasi un ultimàtum, dient-me entre d'altre cosetes que ella era independent des de xicoteta, i que li creaven ansietat les persones que "reclamaven" gairebé diariment l'atenció; de manera que em feia sentir com una histèrica reclamadora d'afecte..."
 |
| Tres amiguetes. |
Estimada Aquari,
Crec que vostè mateixa sap ja què ha de fer, vaja, a la seva carta ja hi és la resposta. Llegeixi-se-la bé i reflexioni. L'amistat no és pas una qüestió fàcil, ningú ho ha dit ue fos fàcil; ara que tampoc és una esclavitud, un servilisme, ni molt menys una obligació. Com en l'amor cal trobar éssers amb qui o bé ens acoblem o bé siguem parells o bé sonem amb les mateixes coordenades.
Més enllà d'això, s'ha preguntat vostè per què li serveix o què li omple aquesta tirànica -almenys per la descripció que en dóna-, diguem-ne amiga seva.
Amor, confiança i llibertat, són les tres difícils bases de tota amistat que vol perdurar i perdura.
Si no, cal que deixem l'aigua passar. Que corri.
Sempre a la seva disposició
Missis Flipy
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.