EL CAS DE L'ENIGMA DELS CAPULLOS

Missis Flipy, tinc una pregunta fonamental, que m'agradaria que m'ajudés a resoldre: per què les dones sempre s'encaparren amb els més capullos? Gràcies d'antuvi.

Ed.

Misteriós i entranyable Míster Ed.,

¿S'ha preguntat mai d'on prové aquesta bonica expresió col.loquial i ja tan nostrada "capullo?.

He fet unes petites indagacions diccionarials.

L'imperial capullo que, amb tant de gust la llengua catalana ha fet seu, prové de l'embolcall del cuc, allò que es desestimarà en un futur i que no servirà ja més que per a matèria orgànica. És perxò que interpreto que dir " el més capullos", no és ja ni dir , homes cucs, o sigui, aquells que no arriben a fer el vol ( que  no a fer la papallona), o per dir-ho en terminologia sexològica:  projectes d'home interruptus,  i encara per fer-ho més entenedor i dient-ho a la manera mecànica:  homes en marxa enrere, cap al simi ( recorrent a la biologia)..

No, no el que vol dir vostè és que són allò que no serveix, detritus, matèria orgànica en descomposició.

Que per què les dones ens encaparrem amb ells??

Gran pregunta, Mr. Ed. Gran Pregunta!

Sí, també hi he pensat: ja sap vostè que les relacions matrimonials a la llarga, ( això les més sortoses), o a la més curta, (aquestes les més), són francament avorrides. Això em diuen les dones en les cartes que en rebo, on m'expliquen com es mig marceixen a la llar matrimonial, encara que s'hagin alliberat i ara també treballin fora de casa. No tenen il.lusió. Tot i que algunes afortunades no estiguin casades amb capullos!

En canvi els "capullos" proporcionen una vida més animada, amb pujades i baixades i canvis i girs inesperats, que dóna a la muller la sensació que no està enterrada de per vida ( tal i com sent, segons m'expliquen, en alguns trams del seu matrimoni).

No és pas problema dels homes, sinó de la institució social.

Ara bé.

Canviar la institució social, és com voler traslladar pedra per pedra el Vaticà a Taítí. ( Que per cert amb tanta calor ¿ com serien els hàbits?)

I ja sap.. No sempre vol dir el que vol dir fer el papallona.

Sempre seva

Capullo de bona família en acció.

Missis Flipy

EL CAS DE L'HOME DEL XAT QUE NO VOLIA SER INFIDEL

"Me té farta, farta, Missis Flipy.. Se passa tot lo puto dia xatejant amb mi, llençant-me pulles i fotent-me calenta, i calentant-se ell, en definitiva. I clar, després me diu que ell és fidel!! I jo me pregunto: què trons és ser fidel?¿Ser fidel és no fotre un polvo i passar-se tot el dia parlant, somiant ,escalfant i pensant en una altra?? I nar-me dient que està enamorat de mi i que bli i que bla i que ell mai ha anat amb cap d'altra dona, que només han sigut ruqueries el que ha tingut, res sèrio ni fixe... Quin restret morbós! I així anem perdent el temps, Missis, que si no fos perquè ara no en tinc cap altre en vista que em faci una mica el pes, ja l'hagués engegat a can pistraus o a fregir mones ( Pobres mones).. N'estic tan farta! ¿És que no puc trobar un maleït home normal?"

Patrícia de Deltebre

Estimada Deltebrenca,

Ja creix l'arròs per Deltebre? Beneït arròs que mai falla.

Però anant al peliagut cas, ai Patrícia!, molts homes són així, fantasiegen amb possibles i sucoses ( en sentit ben vaginal, aquest sucoses) infidelitats, es passen a la millor set anys o vint de la seva vida pensant en una altra dona, enamorats, o calents o obsedits o distrets, però li claven a la dona legal!

D'altres usen aquestos arguments per fer confiar a la propera parella sexual, sense haver de tenir després responsabilitats, eludint obligacions i, el que és més bo, carregant de culpes a la parella lliure, que és qui de fet no en té cap de responsabilitat ni de culpa.

Si a aquest marro cultural i patriarcal li sumem l'arquetipus de la dona que roba marits ( més d'una ja t'ho asseguro estaria encantada que li robessin!!).. ets la perdedora abans de començar a jugar senyoreta de les terres del Sud.

Busca-te'n un altre, que aquest sembla un cagamandúrries que passa el temps, i recorda: tot home casat és un perill per a les dones que ha estat retirat de la via pública.

I vés a airejar-te amb mestrals i altres vents de la teva terra riuenca i muntanyosa que te convé desestressar el fetge.



Home casat, retirat de la via pública, i que no vol ser infidel, parlant sense més intencions que comunicar-se, a la barra del bar d'un tren .



Sempre teva

Missis Flipy

EL CAS DE LA TAXISTA DE SABADELL I EL BAR DE TAPES

" (...)al meu marit el vai deixa perque era un patxot. No fotia res i havia de mantenir-lo jo. Així que aprofitant que s'acabava el contracte de lloguer del pis me'n vaig tornar a casa de ma mare. I com qui no vol la cosa, volent la, ens vam deixar estar.Yo ara faig de taxista, ja li he dit. A la meva familia és tradició ser taxista, aixi que em vaig treure la carrera de taxista i bulia treurem la llicencia pero valia mes de cen mil euros que no me va voler deixar cap banc, perque no tenia re meu. ostras!Buenu! El que pasa quan ets pobra! Em vai comprar un pis a Sabadell amb una hipoteca de aquelles que després van resultar ser unes eganya pobres tontos. Me'l vaig comprar a Sabadell, el piset, perque a barcelona o a l'hospitalet d'on soc, son massa cars, i capa lla me'n vai anar. Va ser al nou barri on, acustumada a la ciutat m'aburria com una ostra, que en un dels bars el vai coneixer. Estaba casat aixi que res. Pero un dia fent la ronda de nit amb el taxi mel vai trovar jugan al billar a les dues de la matinada en un bar. Es veu que sabia separat.

Ens vam fer molt amics i desde llavorens anabem tot el dia junts a tot arreu. Me presentaba als seus amics, al seu fill. Un dia me va dir si li llogaba una habitació de casa i despres de pensar mu li vaig dir que si. Aixi que viviem com germa o germana o com amic i amiga.Nabem junts sempre, passabem les festes junts, fins que un dia me va traure del bar on preníem tapetes i birres i me va fer pujar al cotxe i me va dur fins a unes obres que estaven construint a les afores (Ell és paleta) i me va preguntar si m'agradaben aquelles cases apareadas que estaben construint, I es claru que m'agradaben i me va dir que bulia que vivisim junts, perque m'estimaba i bulia tenir fills amb mi i comprar una casa pels dos d'aquelles amb pissina i me va fotre un petonarro als morros que me va deixar baldada. Quina alegria me va agafar Missis Flipy! Una alegria! pero Una alegria! Ai! Encara m'alegro ara, recordantla l'alegria! buenu, total que ens vam possar a durmir junts. I nomes durmiem. Perque ell no em feia el amor ni res. I me deia que era perque estaba acostumat a la seva ex-dona. Fins que un dia me va dir que jo no era el seu tipu. Me va dir quan li vaig reclamar que mu fes: "Es que no eres mi tipo". I se va donar mitja bolta i a roncar. Tres dies despues vaig tornar a casa i su habia endut tot. Jo soc una dona grasa, vamos gordita, pero mai habia tingut cap problema..Ara, des de llavorens, tot i que tinc  40 anys que diuen es l'epoca sexualment més activa i torrida de la dona, ja mai tinc ganes de fer l'amor Missis Flipy. Amb ell ens trobem al mateix bar i ens portem be i me convida fins i tot a tapes quan me beu. .."

Adelaida Morales

Estimada Adelaida,

No sé si has sentit parlar dels maltractadors psicològics, però segur que entendràs quina és la seva premissa, el seu lema i la seva motivació. Es resumeix en una noció de quatre paraules: TU NO VALS RES. Aquest és l'enunciat lingüístic cap al qual es dirigeixen i que més els omple. El teu paleta, de qui no me n'has dit el nom, podria ser un bon mestre d'obres, ja que ha esmerçat temps i fets a fer-te creure especial, per després en un sol cop mestre fer-te sentir una merda. És com aquells constructors de circuits amb fitxes de dominó, que només ho construeixen tot durant mesos, de vegades, per veure com d'un sol cop, tot cau i es desfà.

Ai, estimada!, ¿i a sobre deixes que aquest microbi humà, gegant mosntruós, et pagui tapes?? No has entès el que ha fet amb tu Adelaida. I el que encara continua fent: Es tracta no només de fer-te sentir una merda, sinó de molt més: vol que et sentis culpable de ser la merda que ell t'ha fet creure que ets.I vol continuar tenint-te sota el seu poder i influència.

Et recomano tres coses bàsiques, estimada taxista: La primera que vagis a un centre d'atenció a la dona, on et podran fer comprendre el que has viscut ( saber que tenim una ferida és el primer pas per curar-la); La segona que deixis de prendre tantes tapes, per més que siguis una dona sexy, això no és bo per a la salut i més passant-te tantes hores asseguda i al volant. I la tercera i primordial, que ni el saludis, ni hi parlis, ni res de res. Pensa que ha estat ell qui t'ha fet sentir que TU NO VALS RES.

El dia que ho vegis i ho acceptis et preguntaràs: "I per què si no li he fet cap mal i l'he tractat bé?". Aquell dia torna'm a escriure i gustosa et contestaré.

I recorda: et tracten aparentment taant bé! Que costa de creure que realment t'estan aixafant.

Semblaven una parella tan ben avinguda, i ell la tractava sempre tant bé...

Sempre teva

Missis flipy

EL CAS DE LA DONA DEL FACEBOOK

"Estimada Missis Flipy

soc una dona de trenta anys diborciada que  u he pasat molt mal en la vida. Ara acavo de obrir el meu feisbuc i no se pás a qui posarmi... No tinc gairebe relacions ni amics, tot i que soc una dona marabellosa i que pels meus amics: mato! Que puc fe?

donanli les grasies per andaban

Marilí"

Estimada Marilí i lectors tots,

retorno després d'un viatge que he fet per Singapur, que (us ho he de dir), m'ha deixat baldada i m'ha tret del cap aquella imatge absurda del tercer món que tants occidentals portem dins... El tercer món comencem a ser nosaltres!
Bé i anem pel cas... Marilí, marilí.. intueixo que vols fer veure que tens una vida social que no tens.. així que m'ha vingut al cap una molt bona idea: posa al buscador el teu cognom mateix (el que sigui per exemple: "rambuban"), i afegeix-te a totes les persones del món-mundial que es diguin igual al teu facebook. Així semblarà no només que tens amics, sinó també que ets moooolt interessant. La gent no s'hi fixarà, que prou feina tenen amb ells mateixos...Mentrestant entra en algun xat social i vés captant adeptes per a la teva causa. Potser d'aquí a un any ja tot serà per a tu "marabellós" estimada.

Ja m'ho explicaràs.

Un petó i busca, busca!

la Miss


Com ha canviat el món!



LA BONA CASADA. LLIÇÓ SEGONA O DEL "LISTÓN"

Això ho has de fer quan tornis de treballar, al migdia, si arribes abans que ell, encara que jo et recomanaria que et fos impossible arribar a casa al migdia, ja que d'aquesta manera t'estalviaries tot això.. Però si no pots, doncs allà va aquesta lliçoneta, dita també del listónbenàltu:



Listón : Cinta de seda de menos de dos dedos de ancho.
Posa el listón ben altu!



Ai corre, corre que ell és a punt d'arribar. Deixa el fregall amb què rascaves a la tassa del vàter les cagarrutes del teu amoret.. De pressa, va no t'encantis.. que no t'ha de veure així de cap manera. Recorda que ell ha tingut un dia mooolt DUR i que NOMÉS I TAN SOLS ha tractat amb els companys de feina. Bé potser també amb alguna companya... Ha sigut horrible, i s'ha passat tot el matí així, mentre tu l'únic que has fet després de tornar de la teva feina ha estat

-BENEÏDA EMANCIPACIÓ DE LA DONA-

  escombrar, treure la pols, posar la rentadora, estendre la roba, plegar-la, desar-la, fregar la cuina i els vàters, fregar el terra, anar a comprar, desar-ho tot ben desat als armariets i a la nevera; cosir aquella vora, començar a preparar el dinarrr, regar les quatre plantones... i quaranta cosestes més sense importància..

ai vagaaaaaaaaaa, corre , corre

LUCE HERMOSA

posa't ben guapa, abans que ell arribi i quan ja estiguis amb els guants i el liston posat, ben alt,

ajeu-te i fes unes respiracions  de ioga, concnetra't perquè ell te trobi fresca com una rosa...

si no

sempre pots optar per fer com la Matagatos i posar el cap dins de la nevera, exactament al congelador, uns minuts perquè se t'estiri la pell.

I ai! és que QUEDA DIVINA!!! Fins i tot el cervell queda com més tensat!!

I això és tot per 'vui, estimades....

Amb tot el meu amor...

Miss Flipy

EL MISTERIÓS I ESTRANY CAS DE L'ALÈ DE LA GOSSA

" i així va ser, l'animal de sobte va començar a fer una mala olor nauseabunda, tremenda, vomítiva.. sobretot les peülles i la boca, però també la pell.  La boca, el principal.Jo me mirava l'animal i pensava quin misteri més estrany, ja que mai, en dotze anys,  havia pudit així. La rentava amb sabons secs, la pentinava, li tirava colònies i li rentava la boca amb una poció antialè i amb un raspallet... endebades... cada cop pudia més fort. De fet, l'olor va ser el començament de la discussió que em va portar a deixar el Raimon.

Ara fa uns dies, però, vaig pensar que des que havíem deixat el Raimon i marxat de la casa, la gossa no havia pudit mai més. I és que Missis Flipy, és el que és més estrany, no ha fet més mala olor..."

Una sagitari.



L'alè paranormal de la gossa....avistat per una petita audiència de burgesos ciutadans.



Estimada sagitari,

aquest fet narrat és veritablement paranormal. És com si la teva gossa, atiés les seves glàndules sudorìpares per tal de provocar la discussió que t'alliberés del jou que et tenia lligada. Aquest animal teu és com el passaport que t'ha permès sortir del lloc on no has de tornar.

De fet mira que en sabem ben poc dels fets del món humà,  però del món que no és humà, encara en sabem menys: no en sabem practicament res.

Ara tu, vist el vist, cuida-la com si fos or, que ho és.

I vigila si put.. és un senyal, un mal averany... no en dubtis.

Màgicament, fins la propera.

Missis Flipy

LA BONA CASADA..LLIÇÓ PRIMERA o dels set dies.

   A l'home, diuen, se li arriba per l'estómac i per la panxa..

   Però, amigues meves, si li prepareu un bon sopar, ja esteu ben arreglades, així que us donaré uns consellets. Allí van amb tot el meu amor.

   La primera setmana treballeu de valent fent-li sopars, feu fins i tot pastissos o rebosteria variada.. Però heu de seguir aquesta guia bàsica de supervivència que ara us vull explicar. Veureu:

el primer dia passeu-vos amb la sal, que no pugui dormir en tota la nit, de tant aixecar-se a beure. El segon cremeu la cassola de verdura o del que li féu, de manera que tot tingui gust de cremat i sigui insalvable i immenjable; el tercer dia feu que el peix quedi cru i cremat  -ja sé que és difícil de fer, però apreneu-ne, esforceu-vos! no us rendiu els resultats són més que sorprenents ( !!!)-; el quart li cuinareu un arròs que gairebé no es pugui agafar amb la cullera de tan apretat que us quedi ( amb amor i paciència aconseguireu això i més). El cinquè dia féu-li una crema catalana que sembli penjolls d'ous liquats i serviu-li amb cara desencaixada a punt de plorar, per tal que ell, dut per la compassió, hagi de menjar-se-la ( tingueu camamilla a punt sempre); el sisè dia feu-li el seu plat favorit, com per fer les paus amb el seu estómac castigat, aquest dia, tanmateix, us passareu amb la sal i deixareu que sigui el que sigui es cremi..- o sigui, tindreu feina doble. El setè dia rematareu amb un pastís, la massa del qual haurà de quedar sense pujar i mig crua.

Amb això, ja us asseguro que ell farà els possibles per portar-vos a dinar o a sopar fora o per comprar menjar fet o precongelat.. o per quedar-s'hi ell, si més no; i fins i tot, en cas de penúries econòmiques, per cuinar ell mateix.  En fi que, d'aquesta manera, estimades, us estalviareu una feinada del copó. I ell sempre us veurà com la pobreta dona que s'esforça sense tenir cap traça, o sigui com una inútil sacrificada.. Gran imatge arquetípica, que agrada a tots els homes i molt.

Bé. Espero que aquest consellet us animi i serveixi.

Sempre Vostra. Missis Flipy.