martes, 14 de junio de 2011

" El CAS DE LA PORTA MAL TANCADA"

Llegeixo la carta que m'envia Rosalia de Torredembarra on diu el següent:
"Ahir, mentre caminava pel carrer em vaig trobar amb la meua veïna, la que fa menys d'un any duia punts sobre la cella i un trep al front que li havia fet la seva parella. Em vaig fixar que encara se li notava l'esgarrap i que li havia quedat la pell tacada i fosca. Ella s'havia engreixat, la veia menys lleugera, més envellida... LLavors m'havia dit que a la seva parella l'havia denunciada. Tenia fins i tot ordre d'allunyament. Així que li vaig preguntar com havia acabat tot..., feia dies que no parlàvem. Ella em va dir que bé, que ja tornaven a viure junts. Em va dir, fins i tot, que el cop no li havia fet ell sinó una porta maltancada... No podia creure'm el que estava escoltat, Miss Flipy..."

La sofrida princeseta que totes duem al caparró. 
Estimada Rosalia,
és tant l'horror que sent la dona maltractada que abans que acceptar que està en mans d'un maltractador prefereix creure que el cop que li va obrir el crani i la cella, era a causa d'una porta mal tancada. És molt dur haver d'admetre que l'home ( o dona en cas contrari) de qui ens vam enamorar o a qui vam estimar és un detritus de la humanitat. Moltes dones prefereixen fins i tot la possibilitat de morir a mans d'ell en un futur, que no pas haver d'admetre-ho, del seu príncep blau. Poques tenen el valor suficient com per mirar-lo a la cara i si cal escupir-li.
No hi ha altra explicació
Rep una forta abraçada, amiga.

Sempre teva
Missis Flypi

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.