Llegeixo la carta que m'envia Rosalia de Torredembarra on diu el següent:
"Ahir, mentre caminava pel carrer em vaig trobar amb la meua veïna, la que fa menys d'un any duia punts sobre la cella i un trep al front que li havia fet la seva parella. Em vaig fixar que encara se li notava l'esgarrap i que li havia quedat la pell tacada i fosca. Ella s'havia engreixat, la veia menys lleugera, més envellida... LLavors m'havia dit que a la seva parella l'havia denunciada. Tenia fins i tot ordre d'allunyament. Així que li vaig preguntar com havia acabat tot..., feia dies que no parlàvem. Ella em va dir que bé, que ja tornaven a viure junts. Em va dir, fins i tot, que el cop no li havia fet ell sinó una porta maltancada... No podia creure'm el que estava escoltat, Miss Flipy..."
 |
| La sofrida princeseta que totes duem al caparró. |
és tant l'horror que sent la dona maltractada que abans que acceptar que està en mans d'un maltractador prefereix creure que el cop que li va obrir el crani i la cella, era a causa d'una porta mal tancada. És molt dur haver d'admetre que l'home ( o dona en cas contrari) de qui ens vam enamorar o a qui vam estimar és un detritus de la humanitat. Moltes dones prefereixen fins i tot la possibilitat de morir a mans d'ell en un futur, que no pas haver d'admetre-ho, del seu príncep blau. Poques tenen el valor suficient com per mirar-lo a la cara i si cal escupir-li.
No hi ha altra explicació
Rep una forta abraçada, amiga.
Sempre teva
Missis Flypi
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.